Rusó Sala: "Potser fins ara no havia pogut mostrar-me així de nua"

Estrenem una cançó del proper disc de l'empordanesa, "Cançó de fer camí"

| 04/03/2015 a les 10:40h
Arxivat a: Barcelona Sound
L'associació entre Rusó Sala i la guitarrista sarda Caterinangela Fadda ha donat com a resultat Fil de coure (Microscopi, 2015), un disc de textures mediterrànies que la mateixa cantautora defineix com el seu exercici "més sincer". L'àlbum es presentarà el 14 de març al festival BarnaSants, però a EDR en presentem un avançament, "Cançó de fer camí".
Rusó Sala

EDR: Quins paisatges sonors tindrà Fil de coure  ( Microscopi , 2015)?
Rusó Soler:
Fil de coure és un disc molt especial per a mi. Aquest fil simbolitza el pont que em connecta amb el món que m'envolta, per on circulen les emocions. Del ventre cap enfora i del món de tornada cap al ventre. És un conjunt de cançons que he anat recollint i component al llarg dels darrers anys i que evoquen paisatges de tot tipus: cançó de bressol, cançó de comiat per la mort d'un amic, un homenatge als catalans que van patir l'horror als camps nazis, poemes musicats en diverses llengües, cançó llatinoamenricana...





EDR: Una gran varietat d'estils lligats per una veu i una guitarra...
R.S:
Des de la publicació del meu primer disc, La ciutat imaginàri a (autoeditat, 2009), he fet un llarg recorregut que passa per la música d'arrel mediterrània, el jazz, la cançó d'autor, la poesia... He fet aquest procés sempre de la mà de la guitarra i la veu, buscant la manera de portar aquestes influències al meu terreny, però potser fins ara no havia estat capaç de mostrar-me així de nua. Penso que aquest disc és el més sincer en aquest aspecte, ja que la música es desvesteix de capes i capes fins a arribar a oferir-se sense complexos.



EDR: En el disc estableixes un diàleg musical amb la guitarrista sarda Caterinangela Fadda. Quins fruits ha donat la col·laboració?
R.S: 
Ens vam conèixer a Barcelona. La Caterina és guitarrista de formació clàssica però molt interessada també en la música moderna. Em va venir a conèixer a un concert i de seguida vam veure que ens podríem entendre molt bé si treballàvem plegades. Des de ben bé l'inici els arranjaments de les cançons van sorgir de manera molt fluïda, i de seguida vam començar a provar-les en directe. Hem pujat a molts escenaris plegades i cada concert contribueix a enriquir les cançons. La idea de fer aquest disc amb ella sorgeix doncs també de la necessitat de plasmar aquest encontre.

EDR: Aquesta "Cançó de fer camí" és un poema de Maria Mercè Marçal, una de les poetesses més potents que té la llengua catalana.
R.S:
L'artista Júlia Bel em va convidar a participar a unes jornades dedicades a Maria Mercè Marçal. "Cançó de fer camí" va ser un dels poemes escollits per musicar, i ho va ser per la potència de la història que narra: imaginem-nos una veu en off que ens convida una a una a pujar a una barca. Ens trobarem en plena mar, escampant la vida pels oceans... Juntes farem nostra la nit. Aquest poema és tot un himne femení! Posar-hi música va ser un plaer i cantar-la a cada concert és una experiència fantàstica.

EDR: És l'únic poema musicat que inclourà el disc?
RS:
No, de fet en total hi ha cinc musicacions. Les altres quatre són "La casa" de Cesare Pavese, "El fill del golf de Roses" d'Enric Casasses, i "La vieja" (fragment de "La casa de Bernarda Alba") i "Y luego el sol" (fragment del poema "Canción de ensueño y confusión"), tots dos de Federico García Lorca. No em considero una gran lectora de poesia, ho faig d'una manera desordenada i a períodes, però amb ella he viscut grans moments on se m'han obert portes cap a noves visions de l'experiència de viure que m'han ajudat a créixer com a escriptora de cançons. Posar música a poemes és una manera d'agrair i deixar constància d'aquest enriquiment.

Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais