Cordes de coloraines

Crònica del concert de Pau Figueres al CAT dins el Circuit Folc

| 16/11/2015 a les 09:59h
Arxivat a: Sons de la mediterrània, Pau Figueres, Centre Artesà Tradicionàrius, Circuit Folc
El 13 de novembre passat hi va haver música de la bona al CAT de Gràcia. Dins el novè Circuit Folc, el guitarrista Pau Figueres va presentar el seu primer disc com a solista i compositor: Pau Figueres (Whatabout Music, 2015), un àlbum eclèctic amb sis cordes pintades de coloraines.
Pau Figueres al CAT

Va sortir a l'escenari amb americana i acompanyat dels barbuts Ismael Alcina (baix elèctric) i David Domínguez (percussions). I va començar a sonar "Vladimir Maiakosvki", agafada del repertori d'una de les grans referències de Pau Figueres, Toti Soler, que al seu torn la recollia de les seves singladures compartides amb Ovidi Montllor. Ovidi recitava el poeta futurista rus mentre Toti l'acompanyava a les sis cordes. Ara Pau Figueres –que també ha estat una figura de pes arranjant i dirigint bona part del repertori de l'espectacle Ovidi popular– perllonga el fil recreant la peça al seu aire i dialogant amb el baix. Després ve una composició pròpia, la melodia més relaxada i sinuosa del disc: "Jol". Joia, alegria de viure.

La tercera del concert és "No evening in the garden", i aquí sembla que els dits de Pau Figueres ja s'han escalfat. La música va prenent nervi. Amb "Abriendo", la peça que obre el disc i que en directe s'amplia, s'estira i es muda com una serp que canvia de pell, apareixen els aires aflamencats. Després ve "In the woom" –o això hem entès nosaltres–, una altra composició de títol inspirat en Àfrica que segueix l'estela de "Jol" amb alegre vitalitat.

"Afsana" és el punt culminant del concert. És una meravella on el guitarrista condensa fondura flamenca, gràcia melòdica i tot el que tu vulguis. A la recta final, dues peces eminentment festives que ens recorden una mica aquelles rumbes heterodoxes amb què Paco de Lucía acabava els seus concerts –"Buana Buana King Kong!"– quan estava content: la juganera i ensomiadora "Nyami Nyami" i "Cabo de Gate", una rumba enganxosa que vindria a ser el hit actual de Pau Figueres

Als bisos, s'estrena un tema propi i inèdit, "Alegrias a siete", amb Domínguez i Alcina fent palmes, on Figueres segueix indagant en els camins originals i refrescants que s'amaguen a redós del flamenc. I per rematar l'altra versió del disc, "Colorines", del pianista i compositor madrileny Pepe Torres, on s'entreveuen les afrosambes de Baden Powell i, en general, l'expansiva alegria meridional.

En sortir del concert vam saber que el terror havia arribat a París. En un camp de futbol, a les terrasses d'alguns restaurants i a un local on es feia un concert. El dia anterior hi havia hagut un altre atac sanguinari en una altra gran ciutat propera, Beirut. A nosaltres només ens queda seguir parlant de música, que és una forma de resistència.


David Domínguez, Pau Figueres i Ismael Alcina



Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais