Hermanos Cubero, retratats per Andreu Cosmo
Quan va començar a donar-se a conèixer, sovint es destacava dels Hermanos Cubero, un duo amb arrels a l'Alcàrria, un aspecte formal que cridava l'atenció: l'aplicació d'elements del bluegrass -que els apassiona- en formes de la música popular castellana -que els apassiona i han mamat a casa. Una cruïlla inaudita on es trobaven Bill Monroe i Agapito Marazuela.
Però ha anat passant el temps i els dos germans han anat guanyant seguidors que els valoren, cada cop més, per una altra característica més amagada: una mena d'honestedat poètica i lletres que parlen de temes atemporals en la millor tradició del folk d'arreu. En altres paraules, s'han anat desprenent d'etiquetes d'impacte i ja poden definir-se com el que són: un duo de música popular.
Una bona mostra d'això que intentem explicar és la peça de composició pròpia que han avançat del seu tercer elapé, "Maldita urraca", en el qual es parla amb to crepuscular d'una garsa de pit blanc i ànima negra que s'expressa amb paraules buides:
"Maldita urraca" formarà part d'Arte y orgullo (Registros Cordaineros, 2016) el tercer elapé del duo, després de Cordaineros de la Alcarria (Armando Records, 2010) i Flor de Canciones (autoeditat, 2013). Respecte al nou treball que presentaran al Barnasants, els germans comenten: "No hem preparat text de presentació per a aquest disc perquè volem que les cançons parlin per si soles".
.gif)
.gif)
