Enric Madriguera i Rodon va néixer a Barcelona el 1902. Va arribar a estudiar piano amb Enric Granados, però ja de molt jovenet va decantar-se pel violí, que va estudiar al Conservatori de Barcelona i va perfeccionar després amb Joan Manén.
Als 14 anys, va emigrar als EUA amb la seva mare i la seva germana Paquita, també músic i també 'nena prodigi'. Tot i que el somni del jove Enric era ser violinista clàssic, estant a Cuba va patir una lesió a la mà, cosa que va obligar-lo a aturar-se i que acabaria sent decisiva. Finalment va treballar a la indústria discogràfica, concretament al poderós segell Columbia, i es va dedicar a les orquestres i la música ballable, primer amb el fox-trot, i després amb els ritmes llatinoamericans (rumbes, congues, beguins, sambes...). El seu èxit més sonat va ser la rumba-fox "Adiós", del 1931. Per la seva orquestra van passar cantants especialment carismàtics, com ara el portoriqueny Tito Rodríguez i el malaurat mexicà Guty Cárdenas, autor del corrido "La república en España" i assassinat en una cantina de Mèxic en circumstàncies tèrboles.
El 1943 Madriguera va ser nomenat 'Ambaixador Cultural de les Amèriques' i fou homenatjat pels cossos diplomàtics d'un munt d'estats llatinoamericans. En més d'un aspecte, la seva carrera va tenir molts paral·lelismes amb la de Xavier Cugat.
Madriguera, el 1947
Enric Madriguera va morir el 1973 als EUA, país al qual havia tornat després d’una estada infructuosa a Catalunya, on no era gaire conegut. Aquest 6 de març, el programa Club Trébol de Ràdio 4 comentarà la trajectòria de Madriguera. Sonaran els seus èxits i algunes curiositats, una saborosa versió ballable del Concert per a piano de Txaikovski; lectures del seu repertori, com el pasdoble "Barcelona" cantat per Sisa, i també una curiosa entrevista feta a Ràdio Barcelona el 1965, en la qual Madriguera parla dels seus projectes futurs i d'uns Beatles de qui encara es deia que només eren una moda passatgera...