El 14 d'abril del 2011 Xavier Baró va actuar a la sala Heliogàbal de Barcelona acompanyat del guitarrista Txabi Àbrego. Va ser un gran concert que va culminar amb una versió esfereïdora d'"Amsterdam", de Jacques Brel. I a més de presentar bona part del repertori de La màgica olivera (Khlamor, 2011), va sonar per primera vegada "Botes catalanes", amb una lletra mig improvisada per Baró dedicada al poeta Enric Casasses. La cançó es va presentar com 'inacabada'.
Casasses, que seia entre el públic, va comentar al cantautor que li semblava que la cançó estava perfectament acabada. El fet és que "Botes catalanes" ha anat sonant en diversos concerts, però no s'havia enregistrat fins ara, que pren una nova sonoritat com a senzill del proper disc de Xavier Baró, I una fada ho trasmuda (La Llàntia / Satélite K, 2016), que sortirà publicat a principi de setembre.
"Botes catalanes" va presentar-se en societat a l'Heliogàbal, però va començar a néixer abans, al cafè Univers d'Almacelles, mentre Xavier Baró, Enric Casasses i Víctor Verdú (poeta i pianista que acompanya Baró) la feien petar. "Parlàvem de tot una mica –recorda el cantautor folk–, de Salvat-Papasseit i d'aquest ofici nostre, que és com travessar la farsa del món amb la missió de collir flors d'antigues llars, els poemes, per dur-los a la gent. D'aquesta conversa sorgeix la cançó"; de la conversa, i d'un gran cartell de la pel·lícula de Jim Jarmusch Strangers than Paradise, davant el qual Casasses va exclamar: "Ens hem tornat molt raros".
Aquest cant de germanor poètica ha pres en la versió gravada una nova sonoritat. El primer que hi sona és una bateria, i després s'hi desplega tota una sonoritat de folk-rock amb baix, teclats, pinzellades d'steel guitar, cors... La secció rítmica és tota una novetat, perquè en els darrers àlbums Xavier Baró n'havia prescindit.
"Al nou disc hi haurà força bateria –explica Baró–; buscava donar més profunditat a les cançons en aquest vessant i canviar una mica el so. A més, com gravava últimament, a casa i amb sistemes domèstics, no ho podia fer." A "Botes catalanes" també destaquen les pinzellades steel que hi aporta Víctor Ayuso, que ha estat el productor del disc. "Té un pedal steel que va adquirir als Estats Units; el vam posar quan vam gravar l'EP conjunt amb Renaldo & Clara (Grans Records / BankRobber, 2016). Em va agradar com quedava i l'hi hem posat, però sense passar-nos perquè si no ja ens n'anavem massa cap a Nashvillle..."
A més d'aquest senzill d'avançament, el nou disc de Xavier Baró "tindrà cançons, en general, més denses", tot i que hi haurà un ambient sonor més obert i lluminós que als seus darrers treballs. A més de Víctor Ayuso (bateria, baix, guitarres) i Xavier Baró (veu, guitarra acústica, guitarra elèctrica i llaüt) han participat a la gravació d'I una fada ho trasmuda Víctor Verdú (orgue, piano), Heura Gaya (veu, flabiol, tamborino, pandero, pandereta, castanyoles), Estefania Bellmunt (violí), Núria García (viola, violí), Ònia Tomàs (violoncel) i Hugo Alarcón (autoarpa, mandolina).
Un bon grapat de les cançons del nou àlbum –"Per les aigües de Dublín", "Desbordament", "Vora un dòlmen", "Les flors de l'estany", "Cançó índia de mitjanit"– es van presentar l'abril passat a la sala Luz de Gas en el marc del festival BarnaSants (llegiu-ne aquí la crònica).