Marco Mezquida i Chicuelo Foto: Josep Tomàs En la segona jornada de Fira Mediterrània, les propostes musicals van començar a acumular-se a partir del vespre. A mitja tarda, a la llotja professional vam poder escoltar el pop-rock energètic de la banda Gener, tot i que francament vam ser incapaços de trobar en aquesta proposta cap rastre d'allò que entenem per 'arrels tradicionals' o 'mediterraneïtat'.
En fer-se fosc, va repetir-se a la plaça Major el doble espectacle inaugural, amb la façana de l'Ajuntament com a escenari emblemàtic. Primer, Vertical Dance va mostrar dos ballarins de la companyia Frikar movent-se poèticament penjats d'una grua mentre el trompetista Raynald Colom interpretava les melodies del "Ball de la civada" i del "Cant dels ocells" des d'un dels balcons. I a continuació es va presentar Cadàver exquisit, el joc de creació col·lectiva que, tot i tenir la lletra de David Carabén i la veu de Mercè Sampietro com a ganxos mediàtics, va tenir els seus grans atractius en la música de Cabo San Roque, les projeccions de Toni Mira i la participació d'una colla d'avis manresans, de gegants i de capgrossos.
Una estona més tard, provinent de la freda Brussel·les i admirat de la calor que feia a la sala El Sielu, l'acordionista Didier Laloy va actuar fent duet amb la violoncel·lista Kathy Adam: una proposta interessant per la combinació de música clàssica amb imaginatives composicions d'aroma folk.
De tornada a El Sielu, Bachar Mar-Khalifé no va acabar de convèncer el públic amb una proposta densa, que aparentment partia de la cançó i les arrels magribines però que s'acabava decantant, una vegada i una altra, cap a les formes del rock dur. La prova és que els ulls de tothom es dirigien cap al bateria, especialment contundent.
Contundent també és el poder de convocatòria del grup valencià Aspencat, que fa de la seva actitud combativa el tret definidor del seu estil. De manera que a partir d'aquesta premissa, el format pot variar sense alterar gaire el resultat. A Manresa es van presentar en format acústic i acompanyats de les cordes de la Camerata Bacasis .
Mentrestant, a la sala El Sielu hi continuava fent molta calor. Chicuelo havia d'afinar una vegada i una altra les cordes de la seva guitarra, però això no va impedir que l'estrena del seu projecte compartit amb el pianista Marco Mezquida s'enfilés cap al cel de la millor música. Hi va haver moments d'eufòria i d'emoció que van encendre el públic. Acompanyats del percussionista Paco de Mode, el guitarrista i el pianista van mostrar una complicitat que els propulsa en llibertat més enllà dels patrons del jazz flamenc. A la sortida, entusiasme general davant una proposta a la qual s'endevina un llarg recorregut. Un fotògraf bon coneixedor del jazz i del flamenc comentava: "En Marco poques vegades et falla".
Espectacle 'Cadàver exquisit', a la façana de l'Ajuntament de Manresa Foto: Josep Tomàs
.gif)
.gif)
