Coses i la Sant Jordi, al teatre Conservatori de ManresaEl Grup Coses va gravar tres grans discos entre els anys 1976 i 1978, amb cançons de combat i poesia aplegades sota una fórmula denominada 'un cantautor de tres caps'. Des de fa un temps hi han tornat, però ara ja no són un cantautor de tres caps, sinó que al costat tenen el gran reforç de Juantxe Aguiar amb cordes diverses, i al darrera, tota una cobla especialitzada en bons invents, la Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Al Teatre Conservatori de Manresa, al primer concert del Circuit Folc 2016, van presentar oficialment el disc Així s'encenen al vent (DiscMedi, 2016).
A alguns la manera d'empastar les veus del grup els pot recordar el millor dels Crosby, Stills & Nash. A altres, l'aire encès de cantata obrera els pot fer pensar en Quilapayún. I a tot i això s'hi afegeix una cobla que, gràcies als arranjaments de Xavier Guitó, no va avassallant-ho tot, sinó que entra i surt ressaltant cada aspecte del repertori a conveniència. Ara entra el flabiol, ara la tenora, ara tots alhora, responent la crida del pandero de Ton Rulló... A "La Galindaina de Riner" reforça el sabor de txa-txa-txà amb la sana companyia d'una ampolla d'anís; a "El campaner de Taüll" encén el vent d'aquesta cançó sobre un poema de Miquel Desclot, èpic i líric alhora; a "Quins adelantos! 1870" es converteix en una big band; a "Au Jovent Via Fora!" enlaira el toc de marxa ben amunt, i a "Cançoneta de Nadal 1884" dibuixa uns crescendos fascinants i deixa espai per a un grandíssim solo de flabiol.
Després de dinar, la Taverna Estrella Damm va proporcionar tot un decobriment: Ialma, un grup de noies de Brussel·les amb ascendència gallega que desborden dolçor, acostant la tradició de les pandereteiras gallegues a altres estils amb simpatia, elegància i finura. I la mateixa taverna va quedar molt petita, una estona després, amb una gentada escoltant les guanyadores del Concurs Sons, Roba Estesa, que no paren de passejar arreu el seu folk calentó, feminista i reivindicatiu.
.gif)
.gif)
