Del poble i per al poble

 

Molta gent a dalt de l’escenari del CAT i també a baix, amb les entrades esgotades des de feia dies. Aquesta era la tercera aparició pública de la La Valenciana, els integrants de la qual havien passat els darrers mesos assajant el repertori de Botifarra a banda, el concert que el cantaor de Xàtiva ha passejat els darrers anys posant-se al costat de les bandes que vertebren la vida associativa i cultural de tants i tants pobles valencians. De fet, podríem dir que en aquest projecte es reuneixen tres tresors de la cultura musical valenciana: els cants de tradició oral, les bandes de vent i la veu de Botifarra. 

 

Botifarra va estar templaet i encara més locuaç del que en ell és habitual, que ja és dir molt. Així és que hi va haver acudits, embarbussaments i historietes per donar i per vendre. Pel que fa a la música, els moments més impressionants van ser els dels cants afandangats. En el “Dotze i U de la Tia Rosario”, el doll de veu indòmit de Botifarra es veia realçat per tota la massa de vents que anava creixent al darrere. A “L’U d’Aielo”, subratllat rítmicament amb palmes de part de la banda, es va deixar anar encara més. I la “Malaguenya de Barxeta” va marcar el clímax del concert, amb la banda irrompent d’entrada per donar pas a la subtil introducció de guitarra que Néstor Mont va fer per al disc decisiu Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006). Després, a la lletra tradicional de la cançó, cantada per l'integrant de la rondalla Ahmed Touzani, se n'hi va afegir una de nova on Botifarra va proclamar que s'estima Catalunya i la seva antiga lluita per la llibertat.

 

En un registre de més parsimònia i solemnitat van sonar la “Granaïna de Montaverner”, que va obrir el concert, i l’adolorida “La Perxelera”, amb aires de petenera. Jovial i saladeta es va entonar l’“Havanera del Mareny”, i a ritme de marxeta i pasdoble van transcórrer les històries del “Romanç de Senyera”, sobre la desastrosa eixida del riu Albaida el 1923, i del “Casamiento de Maria la Xapa”, amb una lletra de rots i rates que encaixaria de meravella en alguna pel·lícula de Fellini. Tampoc no van faltar a la festa la jota de quintos empeltada amb la de ronda, ni la de Xàtiva, amb lletra actualitzada per Feliu Ventura.

 

 Foto: Dani Álvarez / Qualsevol nit

 

Els cants de batre, que emborratxen Botifarra i acostumen a ser sempre del més intens dels seus concerts, van ser introduïts pel cant d’Ahmed Touzani, a la manera magribina, provant com de semblants són els melismes que es van gestant i gastant en aquest racó de Mediterrani. I una cosa semblant es podria dir de “La tarara”, farcida per la banda i el violí de Touzani amb ressonàncies andalusines. Una mica, a l’estil del Lebrijano i l’Orquestra Andalusina de Tànger a l'influent disc Encuentro (BMG, 1985).

 

De propina, i tenint en compte que ja s’acosten les festes, la “Nadala de Lloc Nou d’en Fenollet” va arrodonir una vetllada entranyable i intensa. Una altra actuació de Botifarra per recordar i un gran salt endavant de La Valenciana, de qui ja estem esperant que ens doni moltes alegries en el futur.

Podeu veure més fotografies d'aquest concert, fetes per Dani Álvarez, en aquesta fotocrònica de Qualsevol Nit.