DerrumbandPolígons industrials i vinyes. Verd i gris. Xiringuitos i carreteres. Cotxes atrotinats. A Flaires de Barcelunya, Gato Pérez va explicar la seva visió del món suburbà dels anys vuitanta, allà on s'acaba l'àrea metropolitana de Barcelona. És a dir, els dos vallesos, però també el Maresme dels treballadors africans... Un paisatge on posteriorment han crescut, en part gràcies a ell, músiques de sabor. Per exemple, la rúmbia vallesana.
El cas és que aquell àlbum, íntegrament en català, no va acabar de trobar un ressò significatiu en una època de postcançó, postrumba i postmodernitat, en què sembla que el vent bufava en altres direccions. A més, els arranjaments no acaben de fer justícia a les composicions –tot i que hi ha detallets espectaculars, com l'harmònica de l'antic col·lega del Gato, Sedo Garcia, a "Mariner de Ribera". Sobre algunes interioritats d'aquest àlbum que combina rumba, havanera, txa-txa-txà, swing... i que inclou una versió del "Senyor botiguer" de Sisa i una cançó eminentment barcelonina com "Al carrer de la Cera", val molt la pena llegir les notes que el mateix Gato va escriure, i que actualment són accessibles al web Gatoperez.cat.
Però acostuma a passar amb les cançons de Gato Pérez. Tard o d'hora es revaloritzen i tornen com una referència per a molta gent que hi troba característiques úniques i genuïnes, perquè les músiques són atrevides i les lletres són líriques i més crítiques del que sembla. Els Derrumband, que tenen base a Vilafranca del Penedès –un territori que respon en molts aspectes també a la imatge de Barcelunya–, ja van dedicar el seu primer disc algunes de les cançons més emblemàtiques de Gato: Derrumband & Los amigos de siempre (autoeditat, 2011), gravat als estudis Sota la Palmera amb un altre continuador del músic catalanoargentí, Pep Lladó. Ara el grup, coincidint amb el seu desè aniversari i després d'un segon treball amb composicions pròpies, està enllestint A Barcelunya, el seu tercer disc. Serà ni més ni menys que una revisió de les cançons de Flaires de Barcelunya, transportades a la seva sonoritat de banda gran i amb la col·laboració d'artistes còmplices com Carles Belda -que ataca 'per jamaicanes' el tema "Els murenus d'en Martínez"–, Rafalito Salazar –que protagonitza un singular sermó a "La dama de l'ovni"–, Manel Joseph, Arnau Garrofé, Xavi Ciurans i Dani Txarnego.
Oriol Pidelaserra (direcció musical i piano) recorda que va descobrir aquestes cançons en un recopilatori del Gato anomenat Sus primeros discos en EMI. "Em va sorprendre aquest altre vessant del Gato. Són cançons que apunten en moltes direccions estilístiques. I els arranjaments, no sabries dir si són genials o cutres...". El caràcter polièdric d'aquests deu temes, a més dels nous arranjaments -que accentuen encara més aquesta diversitat– i els colors que aporten els convidats, fan preveure que aquest serà el treball més eclèctic fins ara de Derrumband. El presentaran el proper 4 de març al CAT de Gràcia, en el marc del 30è Festival Tradicionàrius i del Festival BarnaSants de cançó d'autor. Per tal que el directe tingui també un caràcter especial, el grup treballarà la posada en escena amb un home de teatre com és Joan Arqué.
.gif)
.gif)
