Gralla pim pam pum

| 31/01/2017 a les 09:43h
Arxivat a: Sons de la mediterrània
 

Criatures, a la final del Concurs Sons 2016. Foto: Carles Rodríguez

Fer befa de la gralla i de la seva estridència sonora és un esport transversal. El poden practicar autoritats de la dita alta cultura com el lletrut Jordi Llovet, que qualsevol dia ubicarà la gralla al novè cercle de l'Infern, i també esclaus de les tendències i postmoderns de pelatge divers. A la revista Time Out núm. 442, Edi Pou es recrea a la secció 'Discoteca fantasma' amb un disc anomenat Aladdin Sardana. Segons aquest article, David Bowie va gravar aquest àlbum el 1985 amb La Principal de la Bisbal i no el va publicar perquè "el resultat el va horroritzar". La broma es va desenvolupant al text, on fins i tot hi ha unes declaracions del Duc Blanc: "...fa dos mesos que vaig a teràpia per treure'm el so de la gralla del cap".

A la cobla no hi ha gralla. Hi ha tenores, tibles i flabiol. Trompetes, trombó, fiscorns i contrabaix. I tamborí. Ningú no ho sap tot i tothom pot riure del que vulgui. A mi em fan gràcia aquells que es pensen que van contra corrent i no fan altra cosa que reproduir tics tronats. És trist, però el pim pam pum contra la gralla no costa cap esforç i a més quedes bé. Si ens punxen sagnem i si ens ataquen ens defensem, així és que aquí invoquem tres casos recents de gralles que sonen més modernes que els moderns, per qui les vulgui escoltar:   

Pim. Jordi Mestres i Jonatan Carbó, graller i organista, acaben de gravar un disc que és una odissea espacial: Cornucòpia (Audiovisuals de Sarrià, 2016). Els que escriuen bromes velles l'haurien d'escoltar, perquè aquí hi ha un so galàctic de faria flipar David Bowie. El van presentar l'11 de gener a la Catedral de Barcelona.

Pam. Manu Sabaté fa sonar la gralla amb el quartet Alenky a Through the Looking-Glass (OctoberXart, 2016), música lliure que segueix les aventures d'Alícia en la segona novel·la de Lewis Carroll, en companyia de Marc Egea (viola de roda), Joan Antoni Pich (violoncel) i Arnau Obiols (bateria). Es van presentar el 30 de desembre passat a Sant Cugat Sesgarrigues. I el 18 de març, Sabaté oferirà al CAT de Gràcia el concert-ball Gralla meets Fest Noz, al costat dels bretons Spontus.

Pum. Ivó Jordà, que fa no gaire va publicar el llibre-disc Fitxa tècnica de la gralla, està gravant el primer disc del duet Criatures, que comparteix amb l'acordionista Marçal Ramon. Van guanyar la darrera edició del Concurs Sons i fan música tradicional i de nova creació, íntima i recollida, delicada i finíssima. Tan fina que destrossa els tòpics. Actuaran el 28 d'abril al CAT de Gràcia, al Tradicionàrius.

Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais