Ressons de lluna

Crònica de l'actuació de Xavier Baró i Víctor Verdú al festival BarnaSants

| 03/02/2017 a les 11:22h
Arxivat a: Sons de la mediterrània, Xavier Baró, Víctor Verdú, BarnaSants, Harlem
Aquest dijous 2 de febrer Xavier Baró va tornar a actuar al festival BarnaSants. Aquest cop, al Harlem i presentant el disc I una fada ho trasmuda (La Llàntia / Satélite K, 2016). Fades, llunes i poesia poblen les noves cançons. Crònica il·lustrada amb fotos de Juan Miguel Morales.  


No som pocs els que pensem que Xavier Baró és actualment el millor creador de cançons de Catalunya. Però s'ha de dir que també hi ha una cosa especial en la seva manera d'interpretar-les. Canta com si anés descobrint els versos a mesura que els pronuncia. Com si s'esforcés a recordar històries antigues eternes. Com a efecte d'aquesta interpretació, sovint fa la impressió que la lletra penja d'un fil, que hi ha petits dubtes o que la cançó pren rumbs imprevistos. És la mateixa tècnica que feien servir els bards per corprendre l'audiència en les nits d'abans.
 
Aquest estil d'interpretar, sumat a la sòlida arquitectura literària i musical del repertori, fa que un concert de Xavier Baró sigui gairebé sempre una vivència, a pesar que els mitjans tècnics siguin precaris. Al concert del Harlem, Baró i Víctor Verdú (piano) van arrencar en un registre èpic (“Entre les tempestats”, “Miro amb els meus ulls", “Per les aigües de Dublín”) que va anar derivant cap a tons més recollits i serens.

 
Quan van aparèixer “Els corbs”, la peça que Xavier Baró acostuma a dur al directe de les seves adaptacions de Rimbaud, vam recordar que fa més o menys un any havia sonat a la sala Luz de Gas, amb un gran piano desplegant-se poderosament amb força i ornaments. Al Harlem, en canvi, Víctor Verdú va haver de barallar-se amb un atrotinat piano de paret més propi d'un saló del far west que d'un local de música. No hi hagués desentonat gens un cartell d'aquells que deien: “No disparin al pianista”.
 
Sigui com sigui, després de l'arrencada torrencial, va venir una sèrie d'aquestes cançons tan característiques on Baró canta com il·luminat, mirant endins: “Vora un dolmen”, “Sense el ressò del dring” –en companyia del sempre jove Salvat Papasseit–... i “Posa un bes als meus llavis”, peça lànguida que ja es compta entre el millor del seu repertori.

 
Després, reivindicació obrera amb l'alegre “La noies treballadores” i pacifista amb “El nen d'Hiroshima”, pescada del repertori del Grup de Folk i banyada en distorsió elèctrica i desesperació grunge. Ja en el tram final, la raimoniana “Rosa dels vents” i el folk-rock de “Botes catalanes” van conduir a un final novament èpic amb “La caiguda de Lleida”, balada colossal del pas de la Guerra dels Segadors per la ciutat del Segrià.
 
Com a bisos, una nova immersió en la poesia introspectiva d'arrel romàntica –“Submergit en el riu (qui estima l'aigua)”– i passatge festiu amb “El jove joglar”, adaptació del “Minstrel Boy” de Bob Dylan. En aquesta despreocupada cançó, seguida per les palmes del públic, el piano de paret sí que sonava d'allò més adient. Per acabar, “Cançó índia de mitjanit”, una altra de les cançons del nou disc de Xavier Baró que lliga la nocturnitat amb l'amor i la lluna amb el paganisme. Ell mateix ho canta a “Desbordament”, que aquest cop, a diferència de fa un any, no va sonar a l'escenari: Selene el deu haver embruixat.
 

Malestruch | Ullmàgic FILMS
01/01/1970
Al programa se sentiran els temes d'artistes com Pubilles Ninja, Malestruch o Animal Ferest | 110 grups s'han presentat al Sona9 2018 | El dilluns 30 d’abril es faran públiques les 18 propostes classificades pel concurs
Imatge de Lluís Llach extreta del documental 'Les cançons del 68' | Albert Lloreta
01/01/1970
La revista especial de maig estarà dedicada als 50 anys de «L’estaca» i les grans cançons catalanes del 1968 | La Pegatina seran els protagonistes del número dedicat als festivals d'estiu | El número també inclourà un DVD amb el documental 'Les cançons del 68'
Portada de l'Enderrock núm. 1 | Cristina González
01/01/1970
El 23 d'abril de 1993 apareixia publicat el primer número de la capçalera | Amb motiu de l'aniversari revivim com va ser l'inici de la publicació
Jaume Arnella | Juan Miguel Morales
01/01/1970
El Gaiter de Calders i Jaume Arnella actualitzen els seus "Goigs de Sant Jordi"
Meritxell Gené | Andrew Condon
01/01/1970
'Després dels esbarzers' és el primer poemari de la cantant i l’escriu a la seva mare, que va morir quan ella tot just començava a caminar
La Folie seran a l'espai TR3SC del Palau de la Virreina a les 11.30 h | Guillem Roma
01/01/1970
Et recopilem les activitats relacionades amb la música que podràs trobar pels carrers de Barcelona aquest Sant Jordi
Pupil·les | Ángela Martínez
01/01/1970
El grup valencià estrena cançó i videoclip dedicats a la vagina per trencar el tabú de la masturbació femenina
Can Canalla | Arxiu grup
01/01/1970
Estrenem el videoclip de la cançó "El más humilde del mundo", on apareixen músics de La Sra. Tomasa, Animal, Itaca Band, Ojo de Buen Cubero i Ovella Xao
Fragment del videoclip
01/01/1970
Els vallesans presenten el primer avançament del seu nou disc, el videoclip "Caminem lluny" | El cantant i guitarrista Marc Riera relata les coordenades del tercer treball, 'Venim de lluny' | L'àlbum sortirà el 4 de maig i el presentaran al Guitar BCN el 10 de maig
Gertrudis | Arxiu del grup
01/01/1970
La banda de la Garriga cedeix una cançó a Pallassos Sense Fronteres per celebrar-ne els 25 anys