Sons

Un mestre trombonista

La vida i la música de José Valero, aquest 12 de febrer al programa 'Club Trébol' de Ràdio 4

| 12/02/2017 a les 07:00h
Arxivat a: Sons de la mediterrània, José Valero, trombó, Radio 4, Club Trébol, orquestra, Orquestra
Trombonista, arranjador, director d'orquestra... José Valero és un d'aquells músics que van treballar en diversos estils i facetes al llarg del segle passat. Entre els anys quaranta i setanta, Valero va ser una estrella propulsada pel cine, però també va ser al darrere de grans produccions discogràfiques. Ell és el protagonista aquest diumenge 12 de febrer del programa Club Trébol a Ràdio 4. 

Nascut el 1919 al poble aragonès de Daroca i crescut a Barcelona, José Valero va estudiar música i es va centrar en el violí (quan era un nen en va arribar acumular una bona pila, però tots de joguina). L'esclat de la Guerra Civil va estroncar els seus estudis. Acabada la guerra, i decidit a guanyar-se la vida amb la música, Valero es va decantar per un altre instrument: el trombó.

El jazzista nord-americà Tommy Dorsey va ser el seu gran referent, i aviat va convertir-se, ell mateix, en tot un referent del trombó al país. El 1939 va entrar a l'orquestra de Lluís Rovira, i posteriorment va assumir la direcció de l'orquestra quan el mestre va abandonar-la i va passar a anomenar-se Orquesta Gran Casino. Fins que el servei militar el va enviar a l'Àfrica.

En tornar, el 1942, toca amb orquestres i grava com a vocalista cançons d'èxit, com ara "Sollozos" –potser d'aquí li va venir el sobrenom d'El llorón– o el foxtrot "Tres vagabundos". També actua a les sales barcelonines de l'època: La Rosaleda, El Cortijo, el Frontón Colón, el Novedades... i també al cine, ja que va arribar a actuar a la pel·lícula Deliciosamente tontos, al costat de la gran cantant Rina Celi. Allà cantava la rumba cubana "Vana ilusión", una història d'amors prohibits pel color de la pell.

Amb el pianista italià Alberto Semprini va integrar-se en un gran muntatge al Paral·lel barceloní, produït pels Vienesos i al costat de destacats instrumentistes. També va organitzar i desfer la seva pròpia orquestra unes quantes vegades. Va recórrer casinos de diversos països i va ser el marit de Pepita Sansalvador, ballarina del Gran Teatre del Liceu.

El 1958 Valero va decidir deixar el món de les orquestres per dedicar-se a la tasca, en principi més relaxada, dels arranjaments i la gravació en segells com La Voz de su Amo, Vergara, Equipo, Discophon... La seva feina és darrere molts èxits de Los Sirex, Lita Torelló, Francisco HerederoTony Vilaplana, Ramon Calduch... Molts el recorden dirigint amb la mà dreta mentre aguantava un cigarret amb filtre amb l'esquerra. José Valero va morir el 18 d'agost del 2001.
 
El 2013, el segell barceloní de Jordi Pujol Baulenas, Fresh Sound, va editar l'àlbum recopilarori de José Valero Al correr del tiempo, amb 24 cançons i un subtítol prou eloqüent: 'La voz española del swing melódico y los ritmos tropicales'.