El Tren Seeger arriba al CAT

Arturo Gaya canta en català les cançons del patriarca del folk al festival Tradicionàrius

| 10/02/2017 a les 07:00h
Arxivat a: Sons de la mediterrània, Pete Seeger, Arturo Gaya, Tradicionàrius
Pete Seeger va morir el gener del 2014. Carismàtic, combatiu, idealista... podríem acumular adjectius i adjectius per descriure la seva personalitat i la seva música. Però millor cantar les seves cançons, tal com faran Arturo Gaya i el Tren Seeger aquest 10 de febrer al CAT de Gràcia, dins el Tradicionàrius. 
Pete Seeger (1919-2014)

Al Tren Seeger hi viatgen Arturo Gaya (veu), Cati Plana (acordió diatònic), Sergi Trenzano (guitarra) i Kike Pellicer (baix acústic). Després d'unes quantes presentacions arreu del territori, avui 10 de febrer arriba al festival Tradicionàrius (22 h). A la presentació del concert, Gaya es confessa un dels molts il·lusionats que, enmig de l'actual crisi de valors, es reconfortaven pensant que "a l'altra part de l'Atlàntic, a la ribera del riu Hudson, un vell cantant, amb un banjo penjat del coll on es podia llegir 'aquesta màquina derrota l'odi i l'obliga a rendir-se', encara somiava a tenir un martell o en una revolta de les flors en què acabaríem vencent si hi anàvem tots junts". 

Pete Seeger oferia les seves cançons perquè les cantés tothom i tothom les fes seves, com una poderosa arma de transformació social. I aquest és també l'esperit que mou aquest Tren Seeger, on sonen cançons com la tradicional "Midnight Special", vinculada als somnis de llibertat dels esclaus del sud dels Estats Units; "TB Blues", on Seeger lliga l'antiga plaga de la tuberculosi amb la més moderna de la televisió; "This Land is your Land", estretament vinculada a un altre patriarca del folk nord-americà, Woody Guthrie; "Little Boxes", d'autoria compartida amb Malvina Reynolds i versionada en castellà per Víctor Jara; la guajira universal "Guantanamera"; "If I Had a Hammer"; "Oh Mary Don't You Weep", i, per descomptat, "Què se n'ha fet, d'aquelles flors", una de les cançons més inspirades i melangioses del seu repertori, que el músic i activista va escriure el 1955 amb un missatge pacifista i alhora elegíac davant el pas del temps.




Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais