A quatre dies dels Premis Enderrock, volem conèixer una de les protagonistes extramusicals de la gala, l’actriu Ivana Miño que s’encarregarà de presentar l’entrega de premis el proper 9 de març a l’Auditori de Girona. A continuació descobrim el perfil musical de la presentadora del programa Catalunya experience o de la recordada Nichole de Ventdelplà.

La primera revelació musical va arribar-li amb 12-13 anys quan va descobrir un mite com David Bowie: “A casa meva no s’escoltava gaire música, a més tampoc tenia germans que solen ser els que t’introdueixen en aquest món, però un dia vaig veure un documental de Bowie i em va canviar la vida”. Si s’ha de quedar amb alguna cançó, no té dubte a triar "Life on Mars": “N’hi ha moltes que m’encanten, però aquesta em va marcar especialment”.



L’adolescència de Miño es va moure sobretot en aigües de Bowie i The Cure. Tot i que per edat va enganxar l’època daurada del rock català confessa: “No em puc emocionar amb els grans hits d’aquella moguda com el 'Boig per tu' perquè en aquell temps em movia per altres llocs”.

Durant els anys en què va fer de professora de dansa, aquesta disciplina també va marcar bastant els seus gustos musicals: “La música lenta em cansa una mica, m’agraden més les ballables que siguin fàcils d’adaptar”. Un dels grups que en aquella època va fer servir més a les classes va ser Massive Attack, “tenen un so que ajuda molt a moure el cos, de tota manera he ballat de tot”.



Sobre el ball, precisament, ens confessa que una vegada va fer el "Waka-waka" al mateix escenari que Shakira. Va ser en un dels concerts que la colombiana ha fet al Palau Sant Jordi, no recorda si era el mateix en què hi van pujar els jugadors del Barça “perquè estava massa concentrada amb els meus dancings”. No li fa vergonya dir que li encanta Shakira, Beyoncé o Paulina Rubio: “No són noms inconfessables perquè tenen molts hits”.

L’últim concert al qual ha assistit com a públic no és el de Shakira, sinó el dels vilanovins It’s Not Not presentant el seu nou disc Fool the Wise a la sala Begood de Barcelona. Sobre la seva afició a la música comenta: “Ja fa anys que hi estic ficada d’alguna manera, perquè tinc molts amics músics i perquè també he tingut alguna parella que es dedicava a la sonorització de concerts”.



La feina l’ha ajudat a connectar molt amb músics d’aquí. Recorda especialment Roger Mas, "vaig treballar amb ell, em va caure molt bé i trobo molt interessant el que fa”; també Sanjosex, “el vaig conèixer a través d’un videoclip i m’agrada molt”, i Mendetz, "quan els vaig veure en directe em van encantar.

Si s’hagués d'acomiadar amb alguna cançó catalana, no dubtaria a fer-ho amb “Qualsevol nit pot sortir el sol” de Sisa. És una de les cançons preferides d'Ivana Miño, potser de benvinguda, però amb un aire de comiat o de "fins aviat".