Efemèrides

Llach, una banda sonora que fa 50 anys

Avui fa mig segle del primer concert de Lluís Llach

El 2017 és l'any Llach 50

| 22/03/2017 a les 07:52h
Especial: Efemèrides
Arxivat a: Enderrock, Lluís Llach, llach 50, efemèrides
Lluís Llach | Foto: Arxiu Enderrock
Lluís Llach | Foto: Arxiu Enderrock
Diuen les cròniques que va ser el 22 de març de 1967. Per primer cop, Lluís Llach va pujar a un escenari per cantar les seves cançons. Va ser al Centre Social Catòlic de Terrassa, el Socialet, com els agrada dir als veïns de la població. Aquell dia, al marge de Llach, també hi van cantar quatre components més d’Els Setze JutgesMiquel Porter, Delfí Abella, Martí Llauradó i Maria Amèlia Pedrerol. A més, també hi va actuar El Grup de 3.

Aleshores Llach tenia 18 anys i encara no havia publicat cap dels seus discos. Era tan tímid que a l’hora de la veritat no va voler sortir. Finalment, un dels altres jutges, Martí Llauradó, li va fer una petita empenta per posar-lo davant l’escenari.

Lluís Llach Foto: Juan Miguel Morales



Sol i armat només amb la guitarra de la seva mare, Lluís Llach va tancar els ulls i va començar a cantar. Diu que les cames li feien figa i que només va obrir els ulls un instant però que en adonar-se de la cara que posaven els seus amics va tornar-los a tancar, va seguir cantant i va desitjar que el suplici s’acabés ben aviat. Llach hi va cantar les tres primeres cançons de la seva carrera. D’això, avui en fa 50 anys. És el tret d'inici de la campanya Llach 50, que durant més d'un any vol homenatjar l'obra del cantant de Verges.

La carrera musical de Lluís Llach va durar quatre dècades i va deixar més de 30 discos de llarga durada. Algunes de les seves cançons –“Cal que neixin flors a cada instant”, “L’estaca”, “Que tinguem sort”, “Abril 74””, “Viatge a Itaca”, “País petit”, “Amor particular”…– ja formen part de la banda sonora de més d’una generació.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais