Actualitat

La civilització perduda de Joan Miquel Oliver

El músic mallorquí estrena 'Atlantis', el seu segon disc en solitari després de la dissolució d'Antònia Font

Neons i bits al fons marí, així és el nou videoclip de Joan Miquel Oliver

| 07/04/2017 a les 00:01h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Antònia Font, Atlantis, Joan Miquel Oliver, disc, Pegasus, Mallorca
Joan Miquel Oliver
Joan Miquel Oliver | Juan Miguel Morales
Dos anys després d'haver emprès el vol sobre el seu Pegasus (Sony Music, 2015), Joan Miquel Oliver viatja fins a les runes de la civilització perduda d’Atlantis per afegir un altre capítol poètic a la seva incansable creació. El seu segon disc en solitari després de la dissolució d'Antònia Font –on era el compositor, lletrista i guitarrista– eixampla el ventall sonor amb 12 noves cançons sorgides del fons marí.

Oliver és una de les veus més singulars i creatives de la música en català. Enguany, el músic torna a l'atac amb noves llums, colors i personatges peculiars amb Atlantis, versió corregida i augmentada de la primera entrega que va suposar Pegasus (Sony Music, 2015). Amb tres blocs de quatre cançons, el repertori d’Atlantis proposa un entramat conceptual existencialista que apunta a un mateix leitmotiv: les persones. 



El músic explica que la idea global del disc va sorgir veient dibuixos animats amb els seus fills, quan va comprendre que la destrucció d'una civilització tenia molt a veure amb el que volia explicar a l'àlbum: les relacions entre individus. La idea mitològica d'Atlantis és la que dona sentit a la creació: "A la Mediterrània es va fer un pacte de pau i Atlantis se’l va passar pel forro, i Posidó se’ls va carregar a tots. Amb les persones pot passar el mateix: en cinc minuts et pot passar la més gran de les putades i destruir-te la vida", explica el músic en una extensa entrevista a la revista Enderrock d'abril.

De nou, Joan Miquel Oliver ha tornat a treballar tot sol a l’estudi i ha escrit, enregistrat i produït tots els temes amb l’única col·laboració de Toni Toledo (bateria) i Toni Pastor (mescles). De fet, ell mateix atribueix la sonoritat electrònica de l'àlbum al seu caràcter asceta: "A l’estudi estic envoltat de màquines i andròmines de tota mena. Si gravés els meus discos amb banda segur que sonarien més orgànics", assegura.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.