Òscar Andreu és polifacètic dins i fora de la peixera de RAC1. Dins, perquè posa veu a infinits personatges del programa La competència, i fora perquè a més de la ràdio també li agrada endinsar-se en àmbits com el musical o el literari. Als escenaris el podem veure com a frontman de La Banda Municipal del Polo Norte, i per Sant Jordi el trobarem firmant exemplars del seu segon llibre, Com es bull una granota i altres relats (Contra, 2017). En format de relat, Andreu explica 21 històries amb l'autopista del Vallès com a eix vertebrador i el surrealisme marca de la casa omnipresent. 

Hem demanat al terrassenc que ens seleccioni 10 cançons, resseguint una mica les pistes que ens ha anat deixant amb la seva activitat. El resultat és heterodox i de qualitat.



1. Cançó que dediquis a algú que, com els teus personatges del nou llibre, visqui a tocar de la C-58.
"Hit the Road Jack", de Ray Charles
 

Dedicada a la gent que viu a banda i banda de la C-58, és una cançó que sona al llibre. Un clàssic popularitzat per Ray Charles, sobre una dona que diu prou. Adéu Jack, enfila la C-58 i pira!

2. Cançó que voldries fer descobrir a algun assidu de la Zona Hermètica.
"No ho sabries mai", de Núria Graham


Vaig sovintejar les discoteques, pubs i bars musicals de la Zona Hermètica entre els 17 i els 23 anys. Van ser sis anys d'àcid-house, house, màquina, "Life is Life" d'Opus i "Sin documentos" de Los Rodríguez. Molt de tant en tant, "L’Empordà" de Sopa de Cabra. "Quina cançó voldries fer descobrir a algú assidu a la Zona Hermètica?" és la pregunta més rara que m'han fet mai. No ho sé: aquesta? La Núria Graham a La pols i l'era, el projecte de Guillamino i Oriol de Balanzó, on canta "No ho sabries mai".

3. Cançó que creus que pot fer petar un ordinador. T'ho pregunto perquè sé que el fet que el teu se t'espatllés va ser clau perquè et decidissis a acabar el llibre.
Actuació de Beyoncé a la Super Bowl. 


Em fa petar l'ordinador i el cap (en el bon sentit, esclar) l'actuació de Beyoncé a la mitja part de la Super Bowl del 2013. Catorze minuts d'"aquí mano jo". Pell de gallina tota l'estona.

4. Cançó que t'ajudi a concentrar-te mentre escrius.
El disc Brossa d'ahir, de Pep Laguarda i Tapineria


Normalment escric en silenci. De tota manera, si hagués de posar alguna música em posaria Brossa d'ahir (1977) de Pep Laguarda i Tapineria. Psicodèlia mediterrània d'espectre ampli. Un disc tan avançat al seu temps que sospito que és atemporal. Full àlbum, tu!

5. Cançó que et remeti a la teva trajectòria radiofònica.
"Purple Rain", de Prince


Els que vam començar a les emissores municipals o a les ràdios lliures i érem fumadors sabíem que, si punxàvem "Purple Rain" de Prince, podíem sortir a fer un cigarro; un cigarro llarg. Hi ha versions de 8, de 9, i de 14 minuts per si, a banda del piti, vols fer alguna altra cosa...

6. Cançó que t'agradi tant que si poguessis la faries sonar cada dia per antena.
"Res és just en l'amor i el llit", d'Eduard Gener


Fa deu dies que em desperto taral·lejant "Res és just en l'amor i el llit" del nou disc d'Eduard Gener, que és molt bo. L'àlbum es titula Diumenge (RGB Suports, 2017). Xocolata blanca i ànima negra. Soul fet a Soulsona (sic) amb molt de groove.

7. Cançó que voldries fer descobrir al personatge de l'Avi Sensenom.
"Cendres", d'El Petit de Cal Eril


Hi ha una cançó molt xula de Joan Pons, El petit de Ca l'Eril, amb una mena de tornada que fa molt per a l'Avi Sensenom. Els versos, inspirats en una inscripció que es veu que hi ha a l'entrada del cementiri de Guissona, diuen: "Sou el que nosaltres érem / Sereu el que nosaltres som". La cançó es titula "Cendres". No cal afegir res més.

8. Cançó que voldries fer descobrir a Jean-Paul Desgrava.
"Fent amics", de Renaldo & Clara


Estic segur que el Jean Paul xalaria força amb el primer single de l'últim disc de Renaldo i Clara. La cançó es diu "Fent amics" i ho té tot: una progressió d'acords enganxosa, una lletra intel·ligent, uns arranjaments memorables i una veu al·lucinant.

9. Cançó definitòria per entendre el teu projecte musical, La Banda Municipal del Polo Norte.
"El peor grupo del mundo", de Sidonie.


Una cançó per entendre el meu projecte musical... "El peor grupo del mundo", del disc homònim de Sidonie.

10. Cançó que et marqui l'entrada a la quarantena.
"Centro di gravità permanente", de Franco Battiato.


La cançó que em marca l'entrada als 20, als 30, i als 40... també, diu "cerco un centre de gravetat permanent". Franco Battiato, "Centro di gravità permanente".