Entrevista

Pere Tapias: «M’agradaria que la gent em recordés com un home que sempre ha valorat els altres»

Avancem un fragment de l'entrevista pòstuma que sortirà publicada a la revista Enderrock del mes de maig

Joaquim Vilarnau conversa amb l'home del bigoti

Mor el cantautor Pere Tapias

| 22/04/2017 a les 10:49h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevista, pere tapias, obituari
Pere Tapias | Xavier Mercadé
Des de quan portes gorra?
La primera gorra que em vaig posar me la va deixar el Xesco Boix. Va ser un dia en què ell feia la primera part del recital i jo la segona. Quan va acabar, li vaig demanar que em deixés la gorra. I vaig sortir amb la gorra del Xesco. Després del concert li vaig tornar però ja em vaig quedar rumiant el tema de la gorra. Ho devia explicar als amics i un dia me’n van regalar una. I des d’aleshores que la porto. Si la gent es fixa en els discos, la gorra va començar a sortir a partir de Passeig del Carme, l’any 1980. Ara en dec tenir tres o quatre perquè se me n’han fet malbé moltes. La majoria me les han regalat. Només n’he comprat una, a la Bretanya; va ser una veritable casquette armorique

I el bigoti?
També n’he portat sempre. Al primer disc ja surto amb bigoti a la caràtula. És curiós perquè tothom em parla de la moto i de la gorra i ningú del bigoti. 

Quina és l’última cançó que has fet? 
Són les que he fet en directe per Catalunya Ràdio. Al llarg de la meva vida n’he escrit i interpretat moltíssimes, ja n’he perdut el compte. Moltes ni tan sols estan donades d’alta a la SGAE. El que més greu em sap és que, ara per ara, encara no he pogut agrupar tots els meus discos en un recopilatori. Hi va haver un intent, que es va dir Àlbum de terrissa, que són quatre cedés i que va editar DiscMedi l’any 2007, però es va haver de retirar abans de posar-lo a la venda per problemes de drets. És una pena.

Consideres que a Pere Tapias la gent se l’ha pres seriosament?
En part sí i en part no. A partir de Passeig del Carme, l’opinió sobre Pere Tapias va canviar. La cançó “Passeig del Carme V” és ara un dels himnes de Vilanova. Fins llavors era el de la broma, tot i que això em permetia dir més animalades i no passava res. Deia acudits quan pujava a l’escenari, i que no estaven preparats. Un cop vaig dir que els boscos de Catalunya eren com el cava: n’hi havia de semibrut, brut, cremant i gran cremant. Ho deixava anar entre cançó i cançó. O deia: “Acabem de rebre un telegrama del conseller de Cultura que diu: ‘Endavant amic Tapias, segueix amb l’exposició. L’hem vista i ens ha entusiasmat’’.

Aquí hi ha molta mala llet!
Sí, però la gent ho entenia! Mai ningú no em va dir res per aquests comentaris. 

Ets una persona familiar?
Sí. Ara tinc 70 anys i dos néts, de 3 i 7 anys. Com que no m’he barallat amb ningú, si comptem la família de la mare de la meva filla i la de la meva dona actual, puc dir que la meva família és molt gran. 

Has estat feliç amb la vida?
La vida té tres actes. El primer és el de recerca i dura fins als 25 o 30 anys. Després fins als 60 hi ha l’assentament, i finalment hi ha l’època de la dignitat. A la meva edat no has d’alliçonar ningú però has d’intentar que la teva experiència sigui útil per als altres.

Com t’agradaria que la gent recordés a Pere Tapias d’aquí a uns anys? 
No ho sé. Jo puc pensar que la gent recordarà “La moto” i potser no és així. En tot cas, el que m’agradaria és que la gent em recordés com un home que sempre ha valorat els altres. La gent que va conèixer la meva mare encara la recorda perquè era una persona que valorava l’altra gent. A la societat actual això passa molt poc. Hi ha més ús de l’altre que no pas la seva valoració. Avui dia tot és comerç.

L’humor és una bona arma?
I tant! És l’escut que et poses per defensar-te. Això ho he après amb els anys. Quan era petit ja donava aquesta importància a l’humor. I ara, com a avi, el que valoro més és el caliu de la convivència.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Aspencat al seu concert final a la sala Razzmatazz | Xavier Mercadé
01/01/1970
La sala Razzmatazz de Barcelona, en el marc del Curtcircuit, va acollir el comiat de la banda valenciana | Aspencat van interpretar per darrera vegada una vintena de cançons acompanyats de Mai, Feliu Ventura, Smoking Souls i Àlex Seguí (La Gossa Sorda)
Concert de Gertrudis al festival Sons del Mon | Arxiu PromoArts
Sandra Tello
01/01/1970
Estrenem un nou videoclip de la banda garriguenca en directe, «Ara volo alt»
Santi Arisa | Arxiu de l'artista
01/01/1970
Avui presenta el seu ‘1r Testament vital’ | Interpretarà composicions pròpies fetes dels anys setanta ençà
L'últim concert d'Aspencat se celebrarà el 21 d'octubre a Barcelona | Bernat Almirall
01/01/1970
Parlem amb un dels cantants, Kiko Tur, sobre l'aturada indefinida de la formació valenciana | El concert d'aquest dissabte serà amb els també valencians Smoking Souls
Meïa | Arxiu de l'artista
01/01/1970
La població de la Noguera acull el primer festival Rodautors | Entre avui i demà es proposaran vint propostes artístiques
Lluís Llach, doctor Honoris Causa per la UdG | Joan Martí
01/01/1970
El músic de Verges ha estat proclamat Honoris Causa, juntament amb el poeta Martí i Pol | El Doctor també ha tocat "Cançó sense nom (on vas)" avalada amb el clam unànim de 'llibertat'
Concert de Gertrudis al festival Sons del Mon | Arxiu PromoArts
Sandra Tello
01/01/1970
Estrenem un nou videoclip de la banda garriguenca en directe, «Ara volo alt»
Lágrimas de Sangre | Maria García Morote
01/01/1970
La cançó ha aconseguit 60.000 reproduccions a Youtube en 24 hores | "No és tant un tema de territori sinó de gent que vol pensar d'una altra manera i trencar amb el règim del 78", diu
Els membres de Tardor vestits d'alpinistes enmig del barri de Patraix
01/01/1970
Avancem el nou videoclip de la banda: "Nevar a València" | Els valencians publicaran el nou disc, 'Patraix', el proper 20 de setembre
Judit Neddermann i Guillem Roma comparteixen la cançó «Realidad paralela» | Alba Roma
01/01/1970
Estrenem el videoclip de "Realidad paralela", cançó de l'últim disc de l'osonenc | La veu de Judit Neddermann s'entrellaça amb la de Roma en un bolero clàssic que sona atemporal