Jordi Nopca: «Bob Dylan té lletres amb un valor literari difícil de discutir»

A Jordi Nopca el relacionem amb el vessant literari, però també té un costat musical molt desenvolupat. Col·laborador també de la revista Enderrock (un dels quatre autors de la secció Desacords), hem volgut que ens descobrís el que sona als seus auriculars a partir d'unes quantes preguntes vinculades a la seva trajectòria professional. El resultat és eclèctic i desacomplexat.



1. Una cançó que et remeti a la teva primera novel·la, El talent (Labreu Edicions, 2012).
En podria dir moltes –és una novel·la aparentment esbojarrada on la música té una importància molt gran– però en destacaré tres: "Tu vuo fà l'americano", de Renato Carosone; "Ando meio desligado", de Os Mutantes, i "Overpowered", de Roisin Murphy. Les tres cançons donen una idea de l'eclecticisme estilístic i generacional del llibre.


2. Cançó que et remeti a la segona, Puja a casa (L'Altra Editoria, 2015).
També en triaré dues que apareixen en moments claus de l'acció: el "Wannabe", de Spice Girls, i "Highway to Hell", d'AC/DC. I també "Un petó per cada cicatriu", de Mazoni, una cançó meravellosa.


3. Última cançó de la qual hagis repassat la lletra.
"Scream", de Grimes, per comprovar que és en xinès i que no n'entenc res.


4. Cançó a partir de la qual escriuries, o es podria escriure, un llibre.
"The Game of Love", de Daft Punk.


5. Bob Dylan ha estat en el punt de mira des que va guanyar el Nobel. Han aparegut partidaris i detractors de considerar les lletres de les seves cançons literatura. Cançó que ho demostri o que ho desmenteixi.
Bob Dylan té lletres amb un valor literari difícil de discutir. Dos exemples: "Visions of Johanna" i "Bob Dylan's 115th Dream".


6. Cançó d’un lletrista actual que et captivi especialment.
"Par le Canada", de Dominique A.


7. Cançó amb la qual creus que t’identificaràs tota la vida.
N'hi ha unes quantes, però en diré tres: "Nothing Matters When We're Dancing", de The Magnetic Fields; la sonata per a piano número 7 de Wolfgang Amadeus Mozart, si pot ser interpretada per Maria Joao Pires, i "Temps", d'Isaac Ulam.


8. Cançó amb la qual identifiquis el teu escriptor de capçalera.
A hores d'ara m'és molt difícil precisar quin seria el meu escriptor de capçalera, però com que m'agraden les sensacions fortes ara mateix relacionaria Plataforma (Anagrama, 2004), de Michel Houellebecq, amb "Le petit pain au chocolat", de Joe Dassin.


9. Cançó que descrigui l’últim Sant Jordi.
Alguna atrocitat del primer Caribe Mix, com per exemple "El meneaíto" de Gaby, o "El venao", d'Habana Blues Band.


10. Cançó que tot periodista hauria d’escoltar per contrarestar els cafès i el ritme delirant del món laboral.
La versió per a piano d'"If", de Michael Nyman.