Quan es van presentar en societat, Els Setze Jutges ni eren setze ni tenien nom. Eren activistes culturals voluntariosos amb l’objectiu de començar a construir el moviment de la Nova Cançó, emmirallat en el que passava a França, per exemple. El nucli fundacional estava format per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. Ben aviat se'ls va afegir el psiquiatre Delfí Abella, un gran coneixedor de la cançó francesa.

A poc a poc, al nucli fundacional s’hi van anar sumant diversos joves, alguns amb molt de ta- lent: Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet i Joan Manuel Serrat. D’aquesta manera es va arribar el 1967 al guarisme que anunciava el nom del col·lectiu: setze, amb la incorporació de Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

El 25 de maig de 1967, ara fa 50 anys, va tenir lloc un recital d'homenatge en el qual es va anunciar que hi participaria Els Setze Jutges complet. A l’hora de la veritat, però, no hi van ser tots. Hi van participar Margarit, Abella, Barbat, Elies, Motta, Girau, Llauradó, els germans Bonet, Pedrerol, Serrat, Subirachs i Llach. Només hi van faltar Espinàs, Porter i Pi de la Serra. Finalment, Els Setze Jutges no actuarien mai tots junts en un sol concert.