Els barcelonins, quan encara es parlava el xava, no anaven a cap street food market, sinó al camp –o, més en concret, a Les Planes– a fer 'una cutxipanda'. A l’illa més oriental de l’arxipèlag balear, encara avui de l’acció de cercar un paratge a la natura per fer un àpat en diuen 'anar a vega'. Els aficionats menorquins al jazz se’n van cada any a vega a la cala En Blanes, on se celebra una de les activitats més tradicionals del Festival Menorca Jazz. S’anomena, com podeu imaginar, Vega Jazz, i suposa una mostra de la música negra que es cou a Menorca.

La trobada veguística d’enguany se celebrarà demà dissabte 27, al palmerar de la cala En Blanes, a partir de les 13.30 h. Hi actuaran Saxophobia Funk Quartet, Plátano Manush, Orlando Schmidt & The Soul Factory i The Newborn Quartet, una agrupació que, si més no, té el mateix nom que un magnífic pianista oblidat: Phineas Newborn. Els newbornians tocaran també avui divendres a l’altra punta de l’illa, és a dir a Maó, a Sa Terrassa des Claustre, a les 22 h.
 
El Vega Jazz, allò que a la resta de certàmens jazzístics anomenen 'pícnic jazz', és el darrer esdeveniment del XIX Menorca Jazz, certamen que va arrencar el passat 24 de març amb una actuació de Llibert Fortuny. El també triatleta Fortuny va obrir un cartell completat amb propostes com les del quintet del contrabaixista Omer Avital, el quartet que encapçalen Dave Mitchell i Fredrik Carquist i l’encontre d’alta volada entre Marco Mezquida i el guitarrista flamenc Chicuelo. També s’ha celebrat un altre dels clàssics del festival: la trobada de bandes de dixieland en diferents localitats de l’illa.

Bastit des de baix, des de l’amateurisme, és a dir, des de l’amor a la música i prou, el Menorca Jazz se celebra des de fa vint anys per obra i gràcia dels amics de l’associació Jazz Obert, una colla heterogènia d’arrauxats melòmans de Ciutadella, també coneguda com la dels Al·ligàtors. Quixots del jazz, que diria l’amic Pere Pons, van decidir ara fa més de dues dècades que a la més calmosa de les Illes Balears també hi havien de fer parada i fonda els millors jazzmans del món: els d’aquí i els d’allà, els de banda i banda de la bassa, els que, d’entrada, agraden a tothom i els que, d’entrada, agraden només als 'entesos'.
 
L’historial del festival ja té figures com les dels tòtems Al Foster i Miroslav Vitous, els young lions Roy Hargrove i Jesse Davis, la brasilera Eliane Elias, la portuguesa Sofia Ribeiro, l’ecemista Enrico Rava, l’avantguardista David Murray, l’excèntric Tommaso Cappelatto, els iconoclastes The Bad Plus, els enèrgics Avishai Cohen i James Carter, i músics nacionals de la categoria de Jordi Rossy, Giulia Valle, Dani Nel·lo, Marc Ayza, Xavi Maureta, Chano Domínguez, Perico Sambeat i, òbviament, el menorquí Marco Mezquida.
 
Els Al·ligàtors van néixer amb la intenció d'"ampliar l’oferta musical de Menorca, ben prou extensa en terra turística, però sovint excessivament convencional", com expliquen al seu web. També parlen del "jazz que sempre torna a Menorca per primavera". En realitat no se'n va anar mai de l’illa de la calma.