Delirant i hipnòtic, l’escriptor i periodista barceloní establert a l’Alt Empordà Jair Domínguez enceta un camí musical inèdit amb Caritat Humana i un àlbum homònim editat per Halley Records. Domínguez no només s’encarrega de la composició, sinó que canta i toca la guitarra elèctrica, teclats i sàmplers. El seu univers literari es trasllada a lletres farcides de sàtira, crítica i originalitat a ritme de rock guitarrer. Un bon exemple d'això és "La iaia", cançó que estrenem en exclusiva a Enderrock.cat.

Domínguez lidera el trio Caritat Humana des del 2015, però no és la seva primera incursió musical: amb l'antiga formació Poder Roig va arribar a la semifinal del concurs Sona9 l'any 2001, i pocs mesos després van fer de teloners de Sopa de Cabra. "Érem joves i inconscients i, per tant, honestos amb la música", recorda Domínguez sobre aquella època. "No teníem cap pretensió i tot ens feia gràcia. Suposo que tot hauria estat diferent si ens hi haguéssim dedicat seriosament, però en aquella època no era més que un hobby. Fèiem 1r de BUP i havíem d'estudiar. I fumar porros."



Ara, però, el projecte és un altre, i confessa que la idea de formar un grup té raons molt més enllà de beure cervesa, com ha bromejat algun cop: "La cervesa és important, però les ganes de tocar encara més. Tocar és una cosa que no he deixat de fer mai, ja fos amb un grup o altre, de guitarrista, cantant o baixista, i havia d'arribar el moment de muntar un projecte personal on pogués donar corda a les meves neures i on poder dir el que no puc dir a la ràdio o a la tele sense que m'ho censurin".

Enguany debuten amb el disc homònim Caritat Humana (Halley Records, 2017), que sortirà el proper divendres 9 de juny i té com a protagonistes "els perdedors, els desgraciats, els antiherois", explica Domínguez. A la cançó que estrenem a Enderrock.cat, però, la figura rellevant és "La iaia". "Vivim en un país de iaies i padrines", diu Domínguez. "Per una banda és meravellós, perquè hi ha poques persones que t'estimin tant com la teva iaia. Però per l'altra tenim una societat que s'ha construït a partir del que volien les iaies: la televisió que volien, la política que volien, el teatre que volien, etc. Per canviar el país, necessitem que desapareguin les padrines."