Entrevista

Miquel del Roig: «El millor disc d’aquest any és el de Txarango»

'La veu que encén la farola' actuarà al Canet Rock l'1 de juliol

Publiquem un fragment de l'entrevista de l'Enderrock de juny

| 12/06/2017 a les 07:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, cançons populars, Txarango, Canet Rock, versions, Miquel del Roig, entrevistes
Miquel del Roig
Miquel del Roig | Juan Miguel Morales
La cançó més coneguda del ‘cantautot’ ebrenc Miquel del Roig, titulada "La farola", parla del Far del Fangar, al Delta de l’Ebre. Molts joves catalans l’han corejada, probablement sense saber-ho, gràcies a un mestre jubilat que, armat només amb una guitarra, revoluciona les nits de festa major amb un llarg popurri de cançons que lloen la independència i foten canya a qui convingui. Enguany tornarà a ser el gran mestre de cerimònies del Canet Rock, disposat a fer cantar i ballar els milers d’assistents al Pla d’en Sala.

Qui és Miquel del Roig?
Sóc Miquel Vendrell Llambrich, nascut a l’Ametlla de Mar el 1951. El meu nom artístic és Miquel del Roig perquè al meu iaio ja li deien Roig perquè era pèl-roig de cara. I el nom va passar a mon pare i a mi.

I t’has dedicat a la Cançó. Per què?
Faig una mica de tot, i per això em diuen ‘cantautot’… Vaig començar amb el grup Los Cráneos fent versions pop-rock dels Beatles, Rolling Stones, Salvajes, Sírex, Mustang… A més, de jove vaig anar amb un trio a Eivissa fent una música tipus “Granada” i “Los ojos de la española” en un bar per a turistes del nord d’Europa. No teníem ni nom. Tocàvem sense micro ni res al bar Babalú, de Sant Antoni. No cobràvem gaire però cada dia ens pagaven, i era tot net. Ara he de pagar IVA, autònoms... llavors, no. Després vaig tornar a l’Ametlla i vaig fer música de ball amb un grup de la Canonja. Vam actuar cada dia durant deu anys en hotels de Salou.

Quan vas començar a cantar sol?
Va ser en aquesta època. Als estius tocava amb el grup i als hiverns cantava sol als bars fent versions de Serrat, Llach… Va ser durant anys i panys, fins que el 2000 vaig anar a Palamós. El repertori va agradar molt, la gent s’ho va començar a dir i em van trucar dels pobles del voltant. Va anar tan bé que vaig tenir por de cremar tots els bolos i vaig decidir triplicar el preu per no tocar tant.

Quan vas començar a compondre les teves pròpies cançons?
Quan tenia 18 anys, però no valien gaire cosa. En vaig escriure unes quantes a Melilla, en castellà, mentre feia la mili. Però les més populars –com “La farola”, “Anem a Palamós” o “La rumba del si no n’hi ha”...– estan fetes quan ja tenia almenys 40 anys.
 

Miquel del Roig. Foto: Juan Miquel Morales


Com és un concert de Miquel del Roig?
Divideixo el bolo en quatre parts. Començo fent versions amb lletres de temes d’actualitat. Són músiques molt conegudes que vaig enllaçant les unes amb les altres. La durada depèn molt del públic. Llavors passo a cantar trenta minuts de garrotins. I més tard encara faig una horeta de repertori amb versions del ‘rock català’ actual, des de Sopa de Cabra fins a Els Amics de les Arts i Txarango... Per cert, vull remarcar que el millor disc d’aquest any és el de Txarango. És molt bo!

I al cap de dues hores segueix el recital?
Sí, perquè faig un altre mix amb cançons d’arreu del món. Canto “Despacito”, però amb la lletra variada, esclar, i tot de versions actuals. I acabo fent ball, amb temes populars com “Aserejé” o “Paquito, el Chocolatero”, i un popurri de peces country...

Com creus que et veuen els grups de rock?
Noto que m’estimen molt perquè saben que m’ho curro molt. Els grups de rock són molt més professionals que jo, que només tinc nocions bàsiques de solfeig. Els músics d’ara en saben molt, no com abans, que gairebé tothom tocàvem d’oïda. Ara passa al revés, quan un grup busca algú que toqui la trompeta, va a l’Esmuc, pregunta qui és el millor i si connecten l’incorporen a la banda.

I tens relació amb la gent de la Cançó?
Per mi Lluís Llach és el número u, però no hem coincidit mai. Tenia relació amb Pere Tapias. Precisament vam coincidir fa pocs mesos a Catalunya Ràdio i em recordava d’haver vingut a l’Ametlla.

Per cert, tens una guitarra plena d’enganxines. Quin signifitat tenen?
És una tria molt pensada. La majoria són de colles de castellers, que he tocat per a la majoria; hi ha l’estelada, les de Catalunya Ràdio i TV3, del Palamós i Barça de futbol... Abans cantava moltes cançons del Barça, però cada cop menys perquè hi ha gent de l’Espanyol o d’altres clubs catalans que s’enfaden. A poc a poc he variat el repertori i he eliminat alguna cançó que em deien que era masclista.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Myriam Swanson
Myriam Swanson | Michael Novak
01/01/1970
Les Nits de Jazz de Platja d'Aro oferiran un total de 10 concerts gratuïts a la Platja Gran
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües | Arxiu Mara Aranda
01/01/1970
'Diàspora' és una sèrie de cinc discos dedicats als cants sefardites
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
'Poemitza't' és el títol del darrer disc del músic de Cocentaina
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El grup eivissenc encara l'enregistrament del seu tercer disc fent provatures als directes | El 24 de juny actuaran al poble eivissenc de Sant Joan
El Pot Petit
El Pot Petit | Marcel Asso
01/01/1970
Més de 6.000 persones han votat per decidir la cançó de la temporada | Plou, Buhos, El Senyor Peix i Sotrac signen les altres 5 cançons més votades
Revetlla de Sant Joan
Revetlla de Sant Joan | Àlex Carmona
01/01/1970
Repassem les revetlles més musicals del país: de Barcelona a Valls, passant per Rubí, l'Estartit o Olesa de Montserrat
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill