La Tria

Gemma Ruiz és la fan número u de Maria Arnal i Marcel Bagés

La periodista cultural ens selecciona deu cançons que l'emocionen, i el duet Arnal-Bagés en surt molt ben parat

L'experiència teatral té un fort impacte en la tria de la sabadellenca

Jair Domínguez: «Odio amb totes les meves forces les balades espanyoles cantades a duet»

| 22/06/2017 a les 21:45h

Gemma Ruiz és periodista cultural i l'any passat va publicar el seu primer llibre
Gemma Ruiz és periodista cultural i l'any passat va publicar el seu primer llibre | Albert Forns
Si pensem en "teatre" i "TV3", segurament el primer que ens vindrà al cap serà la periodista cultural Gemma Ruiz (Sabadell, 1975). Aquest any en fa vint que va entrar a TV3, és mitja vida a la televisió pública catalana cobrint tot tipus d'esdeveniments o estrenes culturals, però amb un especial interès pel món teatral. L'any passat Ruiz també es va estrenar com a escriptora amb el llibre Argelagues (Grup 62, 2016), que repassa les vivències de les dones de la seva família durant la Guerra Civil i que ja va per la novena edició amb més de 15.000 exemplars venuts.

La qüestió és que hem demanat a la Gemma que ens expliqui què escolta, guiant-li una mica la selecció, i descobrim que té predilecció per la música clàssica i que Maria Arnal i Marcel Bagés li agraden molt.



1. Cançó que recordis que et xoqués quan va sonar al teatre.
Banda sonora de In the Mood for Love, de Shigeru Umebayashi.


"Va sonar en un espectacle de la coreògrafa i ballarina Marta Carrasco, J'arrive, em sembla que era. A la sala petita del TNC. I es va crear una atmosfera inaudita. Ella ballava, la música la seguia i definia els seus moviments de manera flipant." 

2. Cançó que et remeti a la teva etapa a La nit al dia (i no s'hi val dir la sintonia).
"Lola", de Pastora.


"Claríssima. Feia un directe des de la sala Salamandra de l'Hospitalet i amb la Mònica –que també estava tan enganxada a la cançó com jo– vam quedar que la cantaríem una mica durant la connexió. Jo em pensava que ho havia dit en broma, i no, ho va fer. Ella va començar a cantar 'No me llames Dolores, llámame Lola...' i jo no la vaig seguir, no em vaig atrevir a continuar amb el '...la que siempre va sola por Barcelona, buscando follón'. La Mònica és insuperable, també en això."

3. Cançó que t'aparagués durant el llarg procés de documentació d'Argelagues.
"Corrandes d'Exili", de Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández 'Refree'.


"Fotos, postals i llibres sí, molts, tants com vulguis, però cançons... Bé, sí. Et diré que després d'estudiar la guerra i l'exili, sentir les "Corrandes d'exili" del Joan Oliver versionades al disc Granada (Universal, 2014) de Sílvia Pérez CruzRaül Fernàndez Miró era brutalment emocionant. I me la vaig posar en repeat moltes vegades, sí."

4. Cançó que creguis que casa molt bé amb el teu primer llibre.
"45 cerebros y 1 corazón", de Maria Arnal i Marcel Bagés.


"Rescatant el passat i revisant-lo amb ulls contemporanis, Maria Arnal i Marcel Bagés han fet un disc extraordinari, polític i contundent com no n'hi ha hagut cap en el nostre panorama musical."

5. Cançó que et transporti a Sabadell.
Qualsevol de l'Albert Pla.


"Albert Pla és un sabadellenc molt sui generis, genial i únic."

6. Cançó que et va fer descobrir un món que desconeixies completament.
"Variacions Goldberg", interpretades per Glenn Gould.


"Em van obrir la porta a Bach."

7. Cançó  que creguis que ha estat molt infravalorada i que s'hauria de reivindicar més.
Qualsevol cançó popular de l'època de la República.


"Són un patrimoni que desconeixem i és una autèntica llàstima."

8. Cançó que hagis descobert a través d'un company de TV3.
Qualsevol de Maria Arnal i Marcel Bagés.


"Me'ls va fer escoltar per primer cop l'Ismael Martín, periodista de la secció de cultura i bon amic que em coneix els gustos."

9. Cançó que últimament escoltes amb delit. 
Qualsevol del disc 45 cerebros y 1 corazón.


"Doncs no surto d'aquí, aquest estiu els seguiré per tot arreu!"

10. Cançó que el teatre hagi popularitzat per bé.
"Spiegel im Spiegel", d'Arvo Pärt.


"La tristesa teatral no ha tornat a ser mai més tan intensa com amb aquesta peça del compositor l'Arvo Pärt. La va fer servir Oriol Broggi a Incendis i Àlex Rigola a El policia de las ratas."
Especial: La Tria
Arxivat a: Enderrock, Maria Arnal i Marcel Bagés, Gemma Ruiz, La Tria, selecció, llista

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.