ENTREVISTA

Jesús Rovira: «Creiem en un esperit comunitari de grup i és lògic que xoquem amb gent»

Entrevistem el baixista i compositor de Lax'n'Busto sobre la marxa de Salva Racero

"No tenim ni pensat quin sexe ha de tenir el nou cantant"

Salva Racero: «Deixo les portes obertes a tornar amb Lax»

| 28/06/2017 a les 20:45h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, lax'n'busto, lax, jesús rovira, salva racero
Imatge promocional de Lax'n'Busto amb el cantant Salva Racero
Imatge promocional de Lax'n'Busto amb el cantant Salva Racero | Andreu Robuster
Què ha passat en aquests sis mesos entre el concert de comiat a la Razzmatazz i el comunicat del comiat d'en Salva?
Jesús Rovira: Ha estat una suma d’interessos o de maneres d’entendre la música i la vida. Vam decidir fer una aturada de concerts, però al fer-la vam madurar la idea dels dos camins. Ell volia començar la seva carrera en solitari i nosaltres volíem continuar en el mateix vaixell on hem estat tots aquests anys. Creiem molt fortament en un esperit comunitari de grup i de vegades aquest estil pot xocar amb persones que tenen una voluntat pròpia forta. Som excessivament demòcrates, necessitem prendre les decisions per consens, tenim l’esperit molt arrelat i és lògic que hi hagi gent a qui li costi, però tot i així aquests deu any no hem hagut de fer grans esforços per seguir.

En quina situació us trobeu ara mateix com a grup?
J.R: Estem en un moment de renovació, volem renovar el missatge, volem saber què volem dir i com ho volem dir, en termes de música que és el que nosaltres fem com a banda. Estem en un moment de transició, estem fent cançons però encara ens trobem que les idees s’estan coent a casa de cadascun de nosaltres, anem provant coses sobre unes línies generals i després quan tinguem la música i el missatge més clars, començarem a buscar qui volem que representi el missatge, perquè la figura del cantant és molt important.

O sigui que encara us queda lluny buscar nou cantant.
J.R: És que no en tenim ni la més remota idea, no tenim ni pensat quin sexe ha de tenir, no tenim cap condicionant. De moment, estem fent el que ens toca que és fer la nostra música, després ja vindrà la segona part i ja veurem com la resolem.

Mai abans us havíeu trobat en aquesta situació?
J.R: No, perquè l’altra vegada va ser enllaçar-ho amb una continuïtat total. Va ser un canvi directe de Pemi per Salva. Aquest cop no hi ha ningú en ment. 

No hi ha l’opció que torni en Pemi?
J.R: No hi ha cap idea. Però amb en Pemi està amb la seva vida i jo crec que és molt feliç, no s’ha plantejat tornar. Ara viatja molt, fa poc va venir al bateig de la meva filla, d’aquí a pocs dies toquem una cançó al Liceu amb ell, cosa que li feia il·lusió perquè encara no hi havia tocat... O sigui que hi ha bon rollo, però no ens ho hem plantejat i ell crec que tampoc. Bàsicament perquè no ens hem plantejat res.

Cap on van les cançons si ens pots avançar alguna cosa? 
J.R: Només et puc dir que nosaltres sempre serem els mateixos i mai sabrem fer la música d’una altra manera, per molt que ho intentem. Un és el que és i sempre ho serà. Però volem creure en el que fem i estar convençuts i creiem que és un moment molt important per estar convençuts que el que fem ens agrada. Ja tenim gairebé 50 anys i tot ha d'agafar nous significats. 

Amb què us quedeu del pas d’en Salva per Lax?
J.R: Personament, penso que moltes de les cançons que he fet durant aquesta època amb en Salva, un altre cantant no les hauria pogut cantar. Ell arriba molt amunt i té una veu poderosa que ens ha fet guanyar en moltes cançons. A nivell de grup s’ha de dir que ha substituït el Pemi Fortuny, una cosa molt difícil, i val a dir que aquest últim any ha acabat sent el millor amb en Salva sens dubte. Se’n va en el millor moment. No ho ha tingut fàcil, però des de ja fa uns anys el públic va acceptar que el grup era diferent i que precisament que no tingués res a veure amb en Pemi era la gràcia. 

En Salva no descarta tornar a Lax. Vosaltres estaríeu disposats que tornés?
No tancarem cap porta, de fet venim del concert a la sala Razzmatazz, on el Pemi va col·laborar en dues cançons i ara tornarem a tocar d’aquí a poc amb ell. És a dir, que no diem que no, en absolut. Però sí que diem que al pròxim disc no cantarà el Salva, això està clar. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais