Crònica

El Canet Rock s'enlaira cap a la cinquena edició

Milers de persones van veure sortir el sol al Pla d’en Sala en una quarta edició amb entrades exhaurides i 22.000 assistents que iguala el mític festival creat als anys setanta

, Canet de Mar | 02/07/2017 a les 16:00h
Arxivat a: Enderrock, Josep Maria Mainat, Canet Rock, festivals, Canet de Mar, crònica, Txarango, Canet Rock 2017, Zoo, La Iaia, Doctor Prats, Buhos, Itaca Band, Jarabe de Palo, Sopa de Cabra, Gossos, Miquel del Roig, Els Amics de les Arts
El Canet Rock en plena efervescència | Àlex Carmona
A quarts de 7 de la matinada milers de persones van veure sortir el sol al Pla d’en Sala, cantant amb Txarango “Quan tot s’enlaira”, per celebrar l’èxit del Canet Rock. Entrades exhaurides i 22.000 persones van ser el millor anunci per donar la benvinguda a un festival consolidat com el gran aparador de l’escena musical catalana. Tretze bandes van desfilar per l'escenari, Miquel del Roig va complir de mestre de cerimònies i el guru del mític festival dels anys setanta, Josep Maria Mainat (La Trinca), es va reservar l'hora de la posta de sol per al seu xou particular. I una novetat, una moneda pròpia per al festival batejada com a 'canetum' (equivalent a 3 euros al canvi).
 
El Canet Rock està disposat a fer història, i l’any vinent ja ha anunciat que prepara una cinquena edició molt especial: “Perquè celebrarà haver igualat i poder superar les quatre edicions del mític festival creat als anys setanta”. “L’èxit espectacular” i sense precedents de la cita maresmenca va col·lapsar la N-II i tots els accessos a la població de l'Alt Maresme i es van formar impressionants cues per accedir al recinte, a causa sobretot dels exhaustius controls dels Mossos. Els veïns van fer l'agost a l'inici del juliol venent el 'pack canet' de barret+mojito a 10 euros o convertint els camps acabats de segar en pàrquings improvisats per a centenars de vehicles a 10 euros l'entrada. Però tothom ho va viure a ritme de bon rotllo amb una capacitat única per regenerar un públic molt jove que vol viure les seves primeres 12 hores intenses de música i llibertat total. Un desig que van fer possible un any més tres dones apassionades de la vida, convertides a promotores i amb el coratge per bandera.
 
A les 6 en punt de la tarda es va llançar el tret de sortida a la compromesa banda del Baix Montseny Raska, guanyadora del concurs de grups novells, seguida dels garrotxins Hora de Joglar, que van posar en pràctica la seva coreografia swinguera per fer ballar el públic seguint les passes dels seus balladors; un encert que demostra que les noves generacions també connecten amb el públic. La iaia va oferir el segon round del seu nou disc, Tornar a ser u (autoeditat, 2017), després d'haver-se estrenat al Vida i encara amb força imprecisions. La capacitat de comunicació d’Ernest Crusats i les seves irresistibles bases electròniques van tornar a ser la millor carta per connectar i fer ballar el públic. 
 

Ernest Crusats durant el concert de La iaia Foto: Àlex Carmona


I van tornar els Gossos elèctrics i electrònics a l'arena del Canet Rock, vestits amb samarretes i ulleres negres com mana la tradició. Va ser la carta per jugar un repòquer del tot o res. Endollats al cent per cent van demostrar veterania amb un repertori que ja ha creuat per diverses generacions i que es converteix en un clàssic. Èxtasi del públic quan Alguer Miquel de Txarango, descalç i amb samarreta propalestina, els va acompanyar a la compromesa "Voldria dir-te". I primers crits d'independència quan Natxo Tarrés reinvindicava la cultura amb la rebaixa de l'IVA i el dret a votar el dia 1 d'octubre. Fins a la posta de sol amb el seu imprescindible "Corren", el primer gran himne de la nit.
 

Gossos en concert Foto: Àlex Carmona


I l'anècdota colorista la va protagonitzar el ja històric de la cançó catalana i esperit latent del Canet Rock de fa quatre dècades, el trincaire Josep Maria Mainat, rockanrolejant amb dues adaptacions de clàssics al català amb una banda de luxe i dues 'Canet Rockets': les úniques dones –juntament amb la trombonista d'Itaca Band, Maria Astallé, que enguany van pujar a l’escenari del festival, tema que va provocar encesos debats a la xarxa. “Whatever You Want" de Status Quo adaptada com "Volem votar" i el "Compte enrere per a la independència" amb les notes de “The Final Countdown” de Europe van ser la banda sonora per al sol que s’amagava amb el cel rogenc darrere Montnegre-Corredor.
 

Josep Maria Mainat i les Canet Rockets. Foto: Àlex Carmona


Jarabe de Palo va voler demostrar perquè era l'estrella mediàtica convidada del Canet Rock 2017. En la seva primera intervenció a dalt de l’escenari, després de ser operat de càncer, Pau Donés va saludar emocionat el públic: “Hem vingut a passar-nos-ho bé”. Aires de rock i soul per amanir una sessió elegant de clàssics coneguts i saludats de la banda catalana en un bany de masses per a l’autor, que va encendre el bolo amb “Bonito”, va convèncer amb "Depende" i va explosionar al final amb el petó més esperat de “La flaca", un altre èxit que va fer cantar tot el Pla d'en Sala a una sola veu. I algú encara se sorprenia que l’única banda que va cantar només en castellà no hagués provocat cap aldarull, i és que la qüestió no és en quina llengua es diu si no què es diu.
 

Pau Donés en concert amb Jarabe de Palo Foto: Àlex Carmona


I les intervencions de Miquel del Roig també van triomfar com el Cola-Cao servides a base de garrotins i faroles, a càrrec d’un personatge ebrenc que convenç gràcies a l’entusiasme del seu megamix de cançons de festa major. I va arribar l’empoderament d’Els Amics de les Arts per emocionar la gent amb un repertori i una posada a escena molt intel·ligents, que van obrir de manera exultant amb la popular "Jean-Luc" corejada a cor què vols. "Oh le le. Oh la la" amb les bases sintetitzades del nou disc Un estrany poder (Sony, 2017) van fer vibrar el Canet Rock just a la mitjanit amb uns baixos de gran intensitat. I l’esclat final d’un xou potent, pensat expressament per al festival i d’una posada a escena espectacular, va ser per a "El seu gran hit", que obre una segona etapa del quartet.
 

Els Amics de les Arts en concert al Canet Rock Foto: Àlex Carmona


I es va sentir aquell crit del ‘Bona nit, malparits!’ i Sopa de Cabra va debutar al festival amb el cartell de clàssic entre clàssics per oferir un repertori infal·lible amb els seus deu grans èxits. I la van clavar. Els espectadors més jovenets els veien astorats per primer cop, els seus pares s’emocionaven amb unes tonades populars i molts músics del mestissatge redescobrien de prop i des de darrere l’escenari unes cançons que ja formen part de l’imaginari popular. La banda de Gerard Quintana i Josep Thió va brodar un concert per recordar com una de les nits més màgiques navegant enmig del mar de rock, llum i color que cobria tota l’esplanada del Pla d’en Sala.
 

Gerard Quintana i Josep Thió durant el concert de Sopa de Cabra Foto: Àlex Carmona


I va arribar la força reivindicativa del Raval valencià, que amb Zoo, la millor banda emergent dels Països Catalans, ho va petar. Panxo i la seva colla van conduir un bolo per les altures dels referents nacionals –sense oblidar el clam d’Ovidi Montllor–, de l’esperança i la lluita d’esquerres i de la festa arrauxada amb les rimes sincopades d’un rap gens ortodox. Un Canet Rock que demostrava la seva capacitat per ser un gran aparador i el millor referent, el més gran altaveu per descobrir, projectar i avalar el gran moment de la música catalana, vingui del sud o del nord, de terra endins o de mar enllà.
 

Zoo en concert al Canet Rock Foto: Àlex Carmona


A partir de les 2 de la matinada, la gent ja no podia sortir del recinte i tornar a entrar, de manera que la recta final s’abordava amb un públic incansable resistint fins a 12 hores davant l’escenari, que s’anava alternant i regenerant a les primeres files segons la banda que actuava. Les barres copades de veus amb braçalets verds, les cerveses a milers de litres desbocades per la nit canetenca i milers d’ànimes esgargamellades per corejar la banda sonora d’una escena musical que no té límits. Els temeraris Itaca Band van sortir a comprovar que ja són uns dels grans i que les seves cançons també estan empeltades de la marca "èxits".
 

Itaca Band en concert al Canet Rock Foto: Àlex Carmona

 
I el mateix per a Buhos, els més feliços del festival, comandats per un apassionat Guillem Solé, que constataven com després d’una dècada de picar pedra, fer versions per al Barça, repicar i vendre a un euro milers de còpies de cedés amb els xinesos… els havia arribat una segona joventut, la de ser entre els grans per primera vegada a l’escenari del Canet Rock, haver batut el rècord de samarretes dessuadores venudes al festival –van exhaurir les 200 que havien dut amb el lema 'Cada matinada rebels' de la cançó “El cor m’apreta”– i tenir la valentia de fer cantar el 'Rosa d’abril, morena de la serra…' del “Virolai” de matinada entre “Birres” o de posar el colofó amb l’exitosa “Barcelona s’il·lumina”.
 

Buhos en concert al Canet Rock Foto: Àlex Carmona


I la nit ja s’encalçava amb el dia quan uns altres debutants, els vallesans Doctor Prats, confirmaven el seu ascens meteòric amb només dos discos i un estiu plagat de concerts amb una setantena de cites. Alimentats a base de pizzes per resistir la penúltima cita del cartell, van saber entonar ritmes per encomanar la vitalitat de l’“Ara”.
 

Doctor Prats en concert al Canet Rock Foto: Àlex Carmona


I, per complir amb la tradició de veure sortir el sol, Txarango va lluir la condició de número u del moment. Asseguts a la vora de l’escenari, xiuxiuejant amb un públic entusiasta la tornada de “Quan tot s’enlaira”, van culminar una jornada que els catapulta com la banda catalana més internacional i compromesa. Des de la defensa dels drets del més dèbils fins a l’acollida dels refugiats, des dels drets d’un poble lliure fins a la llibertat de les cançons… des de Palestina fins al festival europeu més multitudinari a Glastonbury (Anglaterra) o la revolta valenciana. Els darrers seran els primers, resa la paràbola cristiana, per convertir les últimes notes del festival en la clausura del millor Canet Rock, mític i mitificat, històric i disposat a fer història… encara que sigui amb la veu afònica, els ulls rogencs i un somriure d’orella a orella. Perquè l’any vinent encara serà més i millor, amb més música del país i més dones.
 

Txarango en concert mentre es feia de dia Foto: Àlex Carmona


COMENTARIS

Tot plegat no estava pensat per a 22000 persones. Canviaria el nom per Cuarock. Hi havia cues llarguíssimes per tot. Des dels tickets canetum fins a les del menjar. Havia varietat, si, però insuficient per a tanta gent. La idea de les fitxes és bona però gens àgil. Si trigues 50 minuts per fer el canvi i 50 més en la cua per menjar ja t'has perdut dos concerts.
Al final vam acabar anant fora del recinte a sopar. Em va donar la sensació de perdre el temps i no disfrutar-ho com esperava. Potser és que no estic acostumada a aquest tipus de festivals, però m'esperava més. El que tinc clar és que no repetiré.
cua, cua i mes cua. de inici al final. molta. tan per entrar, demanar com per pixar.
mal invent aixo dels canetums ja que fer facilitar-lis a ells el recompte et suposa deixar de disfrutar un concert.
en quan a la musica i els grups.... espectacular (crec q faltava k la musica es sentis mes forta i desde mes lluny ja que era dificil amb tanta gent estar aprop )
repetire.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Xarim Aresté | Gerard Quintana
01/01/1970
El cantautor rocker de Flix presenta el seu tercer treball en solitari i repassa els temes un per un
Anímic | Gustaff Choos
01/01/1970
Sortegem dues entrades dobles per al concert d'Anímic, Tiger Menja Zebra i Catástrofe Blub del 28 d'octubre
Dia de l'aturada general a Via Laietana | Juan Miguel Morales
01/01/1970
De «L'estaca» a «La flama», passant per «Camins» de Sopa de Cabra o «La mestra» de Zoo
01/01/1970
L’ha promogut la comissió ciutadana de l’Any Peiró amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament del sindicalista
Roger Waters actuarà al Palau Sant Jordi el 13 i 14 d'abril del 2018 | Xavier Mercadé
01/01/1970
Lana del Rey, Roger Waters o Liam Gallagher han anunciat concerts a Barcelona de cara al 2018
Color Humano | Xavier Mercadé
01/01/1970
El músic va ser un dels pioners de l'escena mestissa a Barcelona a la dècada dels 90
Lágrimas de Sangre | Maria García Morote
01/01/1970
La cançó ha aconseguit 60.000 reproduccions a Youtube en 24 hores | "No és tant un tema de territori sinó de gent que vol pensar d'una altra manera i trencar amb el règim del 78", diu
Els membres de Tardor vestits d'alpinistes enmig del barri de Patraix
01/01/1970
Avancem el nou videoclip de la banda: "Nevar a València" | Els valencians publicaran el nou disc, 'Patraix', el proper 20 de setembre
Judit Neddermann i Guillem Roma comparteixen la cançó «Realidad paralela» | Alba Roma
01/01/1970
Estrenem el videoclip de "Realidad paralela", cançó de l'últim disc de l'osonenc | La veu de Judit Neddermann s'entrellaça amb la de Roma en un bolero clàssic que sona atemporal
Foto promocional de Geraint Rhys
01/01/1970
A menys d'una setmana per la Diada el cantautor de Swansea estrena "Visca la Terra" en suport al procés que viu el poble català