El festival Cruïlla ha reunit milers de persones al llarg de tres dies, del 7 al 9 de juliol, al Parc del Fòrum de Barcelona. Amb els abonaments i les entrades exhaurides la primera nit, el festival barceloní més eclèctic ha celebrat la seva edició més ambiciosa amb grans caps de cartell com Jamiroquai i Pet Shop Boys. En aquesta crònica repassem 8 actuacions de la desena edició:
 
Ani DiFranco

Encarregada d'inaugurar el festival durant les primeres hores del divendres, la cantautora novaiorquesa va desplegar un folk-rock farcit d'activisme polític. A la bateria i el contrabaix que l'acompanyaven s'hi van sumar el guitarrista Luke Enyeart i la vocalista Chastity Brown, el primer per interpretar el clàssic "Napoleon", i la segona, una de les cançons més noves de DiFranco, "Even More". El concert també va deixar espai per a les consignes feministes i en favor dels drets LGTBI, dues causes en les quals la música és especialment activa.
 
Jamiroquai

Feia just un mes que el líder de la banda britànica, Jason Cheetam Kay, havia penjat un vídeo a les xarxes socials on anunciava que l’acabaven d’operar d’una hèrnia. Tot i haver anul·lat alguns concerts programats, es va retrobar amb el públic la nit de divendres al Cruïlla. Els més fidels van correspondre a la cita, tot i que Jamiroquai ja no és el cul inquiet que balla a ritme de funk frenètic. Va ser una hora i mitja de concert e què els grans hits no van arribar fins al final, eclipsats per l’estrena de l’últim disc, Automaton (Virgin, 2017). Amb l’inseparable barret lluminós i icònic al cap, totes les mirades es van concentrar en el xandall informal que va escollir per actuar.
 
Aspencat

A l’espera de saber les coordenades del seu comiat, els valencians van fer parada a Barcelona abans d’una aturada indefinida que els allunyarà dels escenaris a partir de final d’any. A la gira La història és nostra, Aspencat aposten per la contundència del dubstep i el drum’n’bass, vehemència sonora que els ha desmarcat en l’escena alternativa. Encapçalats pel binomi vocal de Kiko Tur i Ivan Gosp, el grup va fer balanç dels seus sis discos amb els temes més emblemàtics, com ara l’amor més compromès (“Quan càminavem”), la defensa de l’escola valenciana (“Naixen primaveres”) o bé l’experiència de tots aquests anys (“Música naix de la ràbia”).
 
Dorian

Veterans de l'escena musical barcelonina i habituals a les nits festivaleres, Dorian van fer parada a la seva ciutat natal després d'una intensa gira per l'Amèrica Llatina. Per ells el Cruïlla encara era una assignatura pendent a la ciutat, que van resoldre recuperant els himnes que han anat forjant durant la seva primera dècada d'existència dins la gira Diez años y un día. "Cualquier otra parte", "La tormenta de arena" o "Los amigos que perdí" van sonar amb força davant un públic fidel al qual Dorian va prometre novetats ben aviat i va mostrar una carta nova, la cançó "Hasta que caiga el sol".
 
Enric Montefusco

La carrera en solitari de l'exlíder de Standstill s'enlaira amb un primer disc, Meridiana (Sony Music, 2017), tan personal i autobiogràfic com social. Acompanyat a l'escenari d'una banda de luxe formada per Pere Jou (Quart Primera) als teclats i la segona guitarra, el bateria Ramon Rabinad i Aleix Puig (Quartet Brossa) encarregat del violí i els vents, Montefusco va combinar història personal amb èpica col·lectiva, amb moments per a la ironia i la nostàlgia del passat.
 
Txarango

Per si algun barceloní i de més enllà s’havia perdut els dos concerts de presentació del seu tercer disc, El cor de la terra (DiscMedi, 2017), al Cruïlla Primavera –els passats 12 i 13 de maig–, la banda del Ripollès va aplegar milers de persones en la seva actuació, ara sí, en el marc del festival estiuenc. La fusió de Txarango encaixa tant en festes majors com en una cita estival al costat de noms internacionals. Un concert fresc i dinàmic, amb reivindicacions a Palestina, la crisi del Mediterrani i l’amor com a motor de transformació social.
 
Pet Shop Boys

El pop sofisticat i colorista no passa de moda, semblen exclamar Pet Shop Boys. El duet britànic no deixa anar les melodies vuitanteres, on es troba còmode i continua sent ben vigent: dissabte a la nit van fer ballar joves i grans sota la consigna "avui tots som nens del pop!", un bram del cantant Neil Tennant que es va complir al peu de la lletra. I a partir d'aquí, es van dedicar a esfondrar discoteques ("Burn"), rememorar l'amor perdut ("Domino Dancing"), migrar cap a llocs millors ("Go West" de Village People) i fer espai per al record ("Always on My Mind" d'Elvis Presley). Una bateria optimista de clàssics per gaudir.
 
Parov Stelar

Sens dubte una de les estrelles del festival. El pare de l’electroswing, Parov Stelar, i la seva banda van fer vibrar el públic, que, extasiat després d’escoltar Pet Shop Boys, buscava més música per seguir ballant la nit de dissabte. El compositor, productor i DJ austríac es va mantenir en segon terme, deixant que la seva banda es guanyés tot el protagonisme a l’escenari. Unes bases electròniques hilarants sobre les quals s'acomodava la veu de Cleo Panther i una secció de vents incomparable amb solos irreverents i el swing més actualitzat. 

Podeu veure la resta d'imatges a les galeries de Xavier Mercadé (divendres i dissabte).