Opinió

Boletaires

L'article d'opinió de Jordi Novell arran del reportatge sobre inversió pública en música i cultura publicat a l'Anuari de la Música 2017

Les polítiques culturals castiguen la música

| 12/07/2017 a les 17:15h
Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock, Anuari de la Música 2017, Anuari de la Música
Imatge il·lustrativa
Un dels temes centrals de l'Anuari de la Música 2017 ha estat l'anàlisi de la inversió pública en cultura –i particularment en música– durant el període 2008-2015. Una de les dades més alarmants és la constatació que la Generalitat de Catalunya va reduir en un 39% els recursos destinats a política cultural, i en un 60,5% els destinats a la música.

Per analitzar aquestes dades en un context més global vam voler buscar estudis similars en l'àmbit internacional, i en vam trobar un de realitzat per la Fundació Catalunya Europa i elaborat per Pere Almeda sobre la despesa cultural als estats membres durant la crisi econòmica (2007-2014). El primer que ens ve al cap és que, en èpoques de conjuntures complicades, el món de l'art i la cultura han de ser els primers afectats per les retallades pressupostàries i que, abans de res, cal garantir un estat del benestar que preservi la sanitat, l'educació… allò que es coneix com 'despesa social'. Ja ho deia en Quico: "Ningú s'ha ferit per no llegir".

En aquesta clau errònia han actuat durant la darrera crisi econòmica els països del sud d'Europa, els famosos 'PIGS' (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya). Ah! També Catalunya. Els graus de priorització pressupostària –i de demagògia política– han reduït el pressupost general de cultura d'un 1,5% el 2008 a un 0,9% el 2015 (i un 0,8% el 2017, malgrat l'increment efectiu de recursos). Alhora, la resta de països europeus van fer tot el contrari, optant per augmentar percentualment la seva inversió en cultura en el mateix període (França un 13,4%, Alemanya un 16,1%, Hongria un 32,4%, Eslovàquia un 25,6%, Dinamarca un 7,4%, Finlàndia un 6,5%, etc.).

Mentrestant, el vicepresident Junqueras defensava el desembre passat la 'justícia social' dels pressupostos de la Generalitat. Conseller: no hi ha pressupostos socials que siguin regressius en cultura; no hi ha estat del benestar sense un dels seus pilars essencials. La nostra primera emergència nacional és la cultura; apostem-hi fort dotant-la pressupostàriament i creant polítiques articuladores del sector.

Sortirem d'aquesta maleïda crisi més forts que abans; n'hem fiat la sortida als creadors, al talent i al públic, que ha seguit consumint productes culturals en la mesura de la seva magre cistella pressupostària. Som un país boletaire; no per la peculiaritat dels seus artistes, sinó per l'arbitrarietat de la seva existència. Terra fèrtil, pluja viva i un esclat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais