Hi ha pocs gèneres musicals que gaudeixin de més de cent anys d'història. El jazz és un dels pocs i els músics del projecte de Cia. Roger Canals, Viatjazz, ho saben. El que fins ara era només un espectacle en directe es converteix també en un disc d'11 cançons que segons Canals "el públic reclamava". Aquest divendres es pubicarà Viatjazz a Nova Orleans (autoeditat, 2017), però avui estrenem una de les cançons d'aquest debut discogràfic: "No em diguis que no".



Tot i tenir un clar públic infantil, l'artífex de la proposta matisa que els seus concerts "van destinats a nens i nenes de 0 a 99 anys". Mai és massa tard per introdur-se al dixieland, l'arrel més antiga del jazz, i l'enfocament que hi dona la banda és totalment emocional: "No ens fixem en la part més tècnica del gènere, anem a detectar les emocions que mouen la gent a fer música, volem que us adoneu que ja s'escrivien cançons d'amor fa cent anys, que sempre ens han mogut els mateixos temes".

Els espectacles de Viatjazz han tingut sempre una connexió amb el grafiti. Mentre la banda toca, un grafiter pinta sobre un mural que estarà acabat quan l'actuació acabi. Al disc que es publica aquesta setmana,l'associació d'estils no es perd i amb el CD es regala un esprai per pintar la portada. Canals explica la relació entre jazz i grafiti: "Tant una cosa com l'altra surten del carrer, són cultura urbana al cent per cent".

Viatjazz a Nova Orleans està compost per estàndards de l'època del dixieland i el swing i per un recull de cançons que repassen la trajectòria de Roger Canals: una cançó de cada disc, ja publicades anteriorment, però regravades. "No em diguis que no" és un d'aquests reaprofitats amb lletra de Miquel Desclot que parla de la vanitat dels músics "que només volen tenir unes bones cuixes, molts seguidors a les xarxes i l'adoració de tothom". Per veure la Companyia Roger Canals en directe podeu anar al Mercat de Música Viva de Vic o a FIREPEMU de Llinars del Vallès.