​Quan Lloret era la capital (de la música en català)

El Gran Premi del Disc Català de Lloret va ser el primer certamen dedicat a reconèixer les produccions discogràfiques en català. Es va celebrar a Lloret de Mar entre 1965 i 1968 i van ser nombrosos els cantants i grups que van rebre les distincions que s’hi donaven. En la memòria de la Nova Cançó ha quedat com un dels referents ineludibles a l’hora de parlar del moviment.

Les vetllades es van celebrar a l’Hostal Roger de Flor, a Lloret de Mar. Per a poder-les fer va ser necessària la complicitat de molta gent, començant pels segells discogràfics i els propis artistes i seguint pels responsables de l’esmentat hotel, aleshores pertanyent a la cadena HUSA.

La gala consistia en un gran sopar i una festa durant la qual es lliuraven els premis als artistes guardonats, tot plegat amenitzat amb música en directe d’artistes catalans del moment. Els premis els concedia un jurat especialitzat.

La tercera edició, la de 1967, va consagrar Joan Manuel Serrat , que va obtenir el premi Gavina, el de més prestigi. Raimon va ser distingit amb la millor cançó, la millor portada i el premi extraordinari del jurat. Però aquella nit es van repartir molts altres premis:
Premi Gavina a Joan Manuel Serrat.
Premi Roger de Flor a Núria Feliu.
Premi Joventuts Musicals a Música per a flauta.
Premi Hot Club a A tot jazz.
Premi Lluís Millet a Cançons Tradicionals dels Països Catalans.
Premi Artur Martorell a Guillem d’Efak.
Premi Blanquerna, desert.
Millor cançó, a Raimon per “Quatre rius de sang”.
Premi Revelació a Rafael Subirachs.
Premi Gravació a Disc d’or de la Sardana.
Premi Interpretació a Montserrat Martorell.
Premi Portada a Joan Miró per Cançons de la Roda del Temps.
Premi Extraordinari del Jurat a Raimon al Palau i Cançons de
la Roda del Temps, de Raimon.