IMAGINARI col·lectiu

Cançons per una revolta: «Les cobles del Peirot»

Les comarques pirinenques la cantaven com a símbol d’oposició al poder centralista

| 15/09/2017 a les 09:00h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Cançons per una revolta
Pomada
Pomada

Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "Les cobles del Peirot", amb música i text tradicional (segle XVIII).



Hi ha poques tonades que reuneixin tants ingredients per esdevenir una autèntica cançó popular com “Les cobles del Peirot”. D'una banda, hi trobem una extensió geogràfica considerable, ja que hi ha versos peirotians a la majoria de comarques del Pirineu: l’Alt Urgell, Andorra, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. D’altra banda, parteixen d’un fet històric: el final de la Guerra de Successió i l’aplicació del decret de Nova Planta. A més, donen un punt de vista crític amb el poder, i es converteixen així en “una de les primeres cançons de protesta del nostre cançoner de tradició oral”, tal com afirma Artur Blasco, el màxim especialista en cançons dels Pirineus. 

I per si això no fos prou, en trobem una extensió d’estrofes inabastable. Les que va escriure mossèn Anton Julià Gelabert cap a l’any 1760, les 130 que ha recollit Blasco i que parlen de fets esdevinguts en 167 pobles del Pirineu, les 225 que formen el Cançoner de Ripoll –anomenades “Cobles del senyor Pairot”– o les que dia a dia encara avui hi van afegint nous artistes. A l’Alt Aragó també hi trobem la cançó “O Peirot”, que recorda un personatge estrafolari. I la cançó encara té un darrer ingredient essencial: una melodia enganxadissa, que segons apunta Artur Blasco pot provenir d’una cançó anterior, “La gata i el belitre”.

Però qui és en Peirot? “Peirot personifica sovint un personatge concret, i de tant en tant sembla que en representa diversos en què convergeixen determinats nexos de comportament.” Moltes vegades va associat al poder centralista (a la figura del mateix Rei o als seus comandaments) i altres cops a rodamons, indigents o bandolers. En qualsevol cas, Blasco recorda: “L’autor es manifesta com un inconformista davant la situació en què es troba el país, i es rebel·la contra els procediments dels governants”.

Cal assenyalar la gran feina d’investigació i divulgació feta pel músic i investigador Artur Blasco a través dels seus llibres i discos (especialment els d’El Pont d’Arcalís, en què a cada àlbum hi ha unes “Cobles del Peirot”). Ell és, com Jaume Arnella o Carles Belda, entre que han contribuït a engreixar el nombre d’estrofes de la cançó amb afegitons de collita pròpia.
 


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jorra i Gomorra
Jorra i Gomorra | Clàudia Gómez
01/01/1970
Fem una llista de les activitats musicals que ompliran les places i sales de concerts dels Països Catalans per la celebració del 21 de juny
Coetus
Coetus | Abel Echeverría
Jordi Martí
01/01/1970
Coetus celebra el desè aniversari estrenant el seu tercer disc al festival Grec de Barcelona
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill
K-liu
K-liu | Gerard Fernández
01/01/1970
'T'ho pinto' serà el títol del primer LP de la banda sitgetana, que conté la cançó que avancen