Al llarg dels segles, els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "La muixeranga", amb música i text tradicional (segle XVIII).



L’escriptor valencià Joan Fuster escrivia: “Hi ha un himne pendent. Per al País Valencià i per als Països Catalans. ‘Els segadors’ també és un ‘Himno requional’ [Fuster es refereix a l’‘Himno regional’, oficial al País Valencià des de 1984]. Siga com siga cal fomentar ofertes. La d’una cançó –¿himne?– unitària dels Països Catalans, benvinguda i necessària”, i apostava perquè aquest himne nacional dels territoris de parla catalana fos “La muixeranga”.

La melodia coneguda popularment com “La muixeranga” és una de les tres melodies que sonen durant el ball de la muixeranga d’Algemesí (la Ribera), i que en aquell context porta per títol “Dansa plàstica”. És una melodia interpretada només amb tabals i dolçaines, d’una gran simplicitat i amb un enorme poder emotiu. El seu origen està associat al conjunt de danses i torres humanes tradicionals, coneguts com a ball dels valencians. La muixeranga d’Algemesí està documentada des del segle XVIII però possiblement és anterior, del segle XVII o fins i tot del XVI.

La proposta de Fuster –i altres intel·lectuals– de considerar-la com a himne ha tingut molt de ressò en els ambients valencianistes i catalanistes. N’existeixen multitud de versions, la majoria de les quals incorporen més instruments i l’adapten a tota mena d’estils musicals. A més, alguns artistes han proposat una lletra per a la melodia. Lluís el Sifoner canta al seu disc Som (Edigsa, 1981): ‘Som valencians, som valencians,/ un poble ple de llum i cants...’. El 2009 Vicent Torrent en va plantejar una altra al Vergonya, cavallers, vergonya (Picap) d’Al Tall: ‘Des de la nit, brolla la llum/ que ens crida a despertar...’. El 2014, Néstor Mont també hi diu la seva a Tres (Mésdemil): ‘Visc a un país, bressol de gent/ que guarda les arrels del temps...’. Santi Arisa reprèn la proposta de Vicent Torrent al disc Ara! (Picap, 2013). I és que no només els artistes valencians s’han fixat en “La muixeranga”; també l’han fet sonar la Companyia Elèctrica Dharma, Roger Mas & Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona o la Cobla La Principal d’Amsterdam, entre molts altres.