IMAGINARI col·lectiu

Cançons per una revolta: «La muixeranga»

L’escriptor Joan Fuster el va considerar l’himne oficial pendent dels Països Catalans

| 19/09/2017 a les 09:12h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, La muixeranga, Cançons per una revolta
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles, els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "La muixeranga", amb música i text tradicional (segle XVIII).



L’escriptor valencià Joan Fuster escrivia: “Hi ha un himne pendent. Per al País Valencià i per als Països Catalans. ‘Els segadors’ també és un ‘Himno requional’ [Fuster es refereix a l’‘Himno regional’, oficial al País Valencià des de 1984]. Siga com siga cal fomentar ofertes. La d’una cançó –¿himne?– unitària dels Països Catalans, benvinguda i necessària”, i apostava perquè aquest himne nacional dels territoris de parla catalana fos “La muixeranga”.

La melodia coneguda popularment com “La muixeranga” és una de les tres melodies que sonen durant el ball de la muixeranga d’Algemesí (la Ribera), i que en aquell context porta per títol “Dansa plàstica”. És una melodia interpretada només amb tabals i dolçaines, d’una gran simplicitat i amb un enorme poder emotiu. El seu origen està associat al conjunt de danses i torres humanes tradicionals, coneguts com a ball dels valencians. La muixeranga d’Algemesí està documentada des del segle XVIII però possiblement és anterior, del segle XVII o fins i tot del XVI.

La proposta de Fuster –i altres intel·lectuals– de considerar-la com a himne ha tingut molt de ressò en els ambients valencianistes i catalanistes. N’existeixen multitud de versions, la majoria de les quals incorporen més instruments i l’adapten a tota mena d’estils musicals. A més, alguns artistes han proposat una lletra per a la melodia. Lluís el Sifoner canta al seu disc Som (Edigsa, 1981): ‘Som valencians, som valencians,/ un poble ple de llum i cants...’. El 2009 Vicent Torrent en va plantejar una altra al Vergonya, cavallers, vergonya (Picap) d’Al Tall: ‘Des de la nit, brolla la llum/ que ens crida a despertar...’. El 2014, Néstor Mont també hi diu la seva a Tres (Mésdemil): ‘Visc a un país, bressol de gent/ que guarda les arrels del temps...’. Santi Arisa reprèn la proposta de Vicent Torrent al disc Ara! (Picap, 2013). I és que no només els artistes valencians s’han fixat en “La muixeranga”; també l’han fet sonar la Companyia Elèctrica Dharma, Roger Mas & Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona o la Cobla La Principal d’Amsterdam, entre molts altres.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais