Al llarg dels segles, els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó de una cada dia. Avui, "No en volem cap", amb música i text tradicional (final del segle XIX).



Rere el títol de “No en volem cap” hi ha una cançó de taverna molt estesa arreu dels Països Catalans. Entre unes versions i altres hi ha petites variacions de melodia i sobretot alguns canvis en la lletra. La melodia és molt senzilla i serveix per cantar qualsevol quarteta heptasil·làbica, molt comuna en la cançó tradicional. És una tonada que, en alguna de les adaptacions, s’acosta força a la d’“El noi de la mare”. El musicòleg Jaume Ayats diu: “És una cançoneta d’ambients de gresca i de bevedors que s’entonava sobretot a les tavernes i per Carnestoltes. A causa del poc valor que se li ha adjudicat, es fa molt difícil resseguir d’on sorgeix i en quina època. Però, en canvi, sorprèn trobar-la escampada per tot el domini lingüístic, i sempre en celebracions semblants. I aquest coneixement extens no és pas resultat d’una divulgació recent, sinó que almenys ha estat així durant tot el segle XX (i podria ser prou anterior)”. 

La lletra té dues grans variants, una que serveix per reafirmar-se com a part d’una col·lectivitat i diferenciar-se de les altres (‘no en volem cap que no sigui dels nostres’) i una altra en la qual queda clar qui foma part d’aquesta col·lectivitat (‘no en volem cap que no estigui borratxo’). 

La versió enregistrada més popular és la que Al Tall va incloure al seu tercer àlbum, Posa vi, posa vi, posa vi..., dedicat tot sencer a interpretar cançons a l’entorn del món del vi i les tavernes. En aquell cas, el mític grup valencià de folk parteix d’una versió popular a Castelló de la Plana, a la qual afegeix altres cançons populars de temàtica semblant per acabar configurant una cançó que avui és referencial. Amb tot, segurament la cançó més estesa del “No en volem cap” és la que es va popularitzar a partir dels anys setanta i especialment a partir dels vuitanta en els ambients independentistes: ‘No volem ser una regió d’Espanya,/ no volem ser un país ocupat./ Volem, volem, volem, volem la independència,/ volem, volem, volem, Països Catalans’. En aquest context, és de referència la versió que l’Elèctrica Dharma en va fer a No volem ser.