imaginari col·lectiu

Cançons per una revolta: «La Santa Espina»

La sardana més prohibida de la història de Catalunya

| 16/09/2017 a les 10:39h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Cançons per una revolta
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "La Santa Espina", amb música d'Enric Morera i text d'Àngel Guimerà (1907).



“La Santa Espina” és una de les sardanes més populars, i l’han enregistrat la majoria de cobles. En temps de dictadures va ser una de les peces que van fer el paper d’himne del país quan “Els segadors” estava prohibit. Però aquesta composició també va patir censura i prohibicions i durant molts anys no es va poder interpretar en públic. La cançó es va donar a conèixer formant part de la sarsuela La Santa Espina, amb música d’Enric Morera i llibret d’Àngel Guimerà. L’obra es va estrenar el 19 de gener de 1907 al Teatre Principal de Barcelona, i va obtenir un èxit tan extraordinari que va seguir en cartellera fins al 16 d’abril: se’n va fer al voltant de 130 representacions. Potseriorment es va reposar diverses vegades, també amb una gran resposta popular.

El 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’Estat espanyol ja havia detectat que la sardana “La Santa Espina” havia adquirit un poder simbòlic enorme i feia el paper d’himne substituint “Els segadors”, que havia estat prohibit. Per aquest motiu, el governador civil de Barcelona, el general Carlos de Lossada, va definir la cançó com un “himne representatiu d’odioses idees i criminals aspiracions” que la gent s’escoltava “amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals”, i resolia “prohibir que es toqui i canti la mencionada sardana a la via pública, sales d’espectacles i societats i a les romeries o reunions camperoles, per prevenir els infractors d’aquesta ordre que procediré al seu càstig amb tot el rigor”.

Després de la Segona República, la censura es va tornar a acarnissar amb “La Santa Espina” i va considerar “terminantment prohibit tocar i/o cantar ‘La Santa Espina’, tant al carrer com en recintes tancats”. Va ser una prohibició estricta durant els 25 primers anys. A les cobles que tocaven més enllà de la frontera la policia els advertia que no podien interpretar-la, i algun cop s’havia retingut algun músic que no havia fet cas del ‘consell’.

A la meitat de la dècada dels seixanta la dictadura es va relaxar i es va començar a permetre la seva interpretació instrumental. El 1969 La Trinca va versionar en català “This Land Is Your Land”, de Woody Guthrie. Després d’una primera estrofa amb una adaptació de l’original a la realitat catalana, el grup de Canet cantava la lletra de “La Santa Espina”. La censura no ho va detectar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartell de l'exposició 'D'Ones' | Michal Novak
01/01/1970
La mostra que fins la setmana passada es podia veure al Palau Robert visitarà poblacions com Tortosa, Girona o Lleida
Xarim Aresté actuarà a Calaf el dia 27 de juliol | Xavier Mercadé
01/01/1970
Maria Arnal i Marcel Bagés, Xarim Aresté i La Folie se sumen al cartell ja anunciat, amb Els Amics de les Arts, Andrea Motis i 'Tossudament Llach' | Castellfollit de Riubregós, Veciana i Calaf són les tres localitats que acolliran la tercera edició del festival
Quimi Portet va actuar suposadament aquest cap de setmana a l'Estadi Olímpic del municipi | Xavier Mercadé
01/01/1970
Al poble fictici inventat per la Guàrdia Civil es revela com un epicentre cultural
El segon disc de Pares es pubicarà al setembre | Sergio Ros de Mora
01/01/1970
"Sou uns fills de la gran P.U.T.A." és el primer avançament del proper disc del grup, 'Ja no ho volem tot', que veurà la llum al setembre | Els vilanovins critiquen la gestió de la Unió Europea en la crisi dels refugiats
Gossos | Àlex Carmona
01/01/1970
Presentem un rànquing de les 25 millors cançons del grup escollides per 25 músics, amics i periodistes | Els manresans celebraran el seu quart de segle amb un concert únic a L'Auditori
Imatge de Lluís Llach extreta del documental 'Les cançons del 68' | Albert Lloreta
01/01/1970
La revista especial de maig estarà dedicada als 50 anys de «L’estaca» i les grans cançons catalanes del 1968 | La Pegatina seran els protagonistes del número dedicat als festivals d'estiu | El número també inclourà un DVD amb el documental 'Les cançons del 68'
El segon disc de Pares es pubicarà al setembre | Sergio Ros de Mora
01/01/1970
"Sou uns fills de la gran P.U.T.A." és el primer avançament del proper disc del grup, 'Ja no ho volem tot', que veurà la llum al setembre | Els vilanovins critiquen la gestió de la Unió Europea en la crisi dels refugiats
Pupil·les | Ángela Martínez
01/01/1970
El grup valencià estrena cançó i videoclip dedicats a la vagina per trencar el tabú de la masturbació femenina
Can Canalla | Arxiu grup
01/01/1970
Estrenem el videoclip de la cançó "El más humilde del mundo", on apareixen músics de La Sra. Tomasa, Animal, Itaca Band, Ojo de Buen Cubero i Ovella Xao
Fragment del videoclip
01/01/1970
Els vallesans presenten el primer avançament del seu nou disc, el videoclip "Caminem lluny" | El cantant i guitarrista Marc Riera relata les coordenades del tercer treball, 'Venim de lluny' | L'àlbum sortirà el 4 de maig i el presentaran al Guitar BCN el 10 de maig