imaginari col·lectiu

Cançons per una revolta: «La Santa Espina»

La sardana més prohibida de la història de Catalunya

| 16/09/2017 a les 10:39h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Cançons per una revolta
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "La Santa Espina", amb música d'Enric Morera i text d'Àngel Guimerà (1907).



“La Santa Espina” és una de les sardanes més populars, i l’han enregistrat la majoria de cobles. En temps de dictadures va ser una de les peces que van fer el paper d’himne del país quan “Els segadors” estava prohibit. Però aquesta composició també va patir censura i prohibicions i durant molts anys no es va poder interpretar en públic. La cançó es va donar a conèixer formant part de la sarsuela La Santa Espina, amb música d’Enric Morera i llibret d’Àngel Guimerà. L’obra es va estrenar el 19 de gener de 1907 al Teatre Principal de Barcelona, i va obtenir un èxit tan extraordinari que va seguir en cartellera fins al 16 d’abril: se’n va fer al voltant de 130 representacions. Potseriorment es va reposar diverses vegades, també amb una gran resposta popular.

El 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’Estat espanyol ja havia detectat que la sardana “La Santa Espina” havia adquirit un poder simbòlic enorme i feia el paper d’himne substituint “Els segadors”, que havia estat prohibit. Per aquest motiu, el governador civil de Barcelona, el general Carlos de Lossada, va definir la cançó com un “himne representatiu d’odioses idees i criminals aspiracions” que la gent s’escoltava “amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals”, i resolia “prohibir que es toqui i canti la mencionada sardana a la via pública, sales d’espectacles i societats i a les romeries o reunions camperoles, per prevenir els infractors d’aquesta ordre que procediré al seu càstig amb tot el rigor”.

Després de la Segona República, la censura es va tornar a acarnissar amb “La Santa Espina” i va considerar “terminantment prohibit tocar i/o cantar ‘La Santa Espina’, tant al carrer com en recintes tancats”. Va ser una prohibició estricta durant els 25 primers anys. A les cobles que tocaven més enllà de la frontera la policia els advertia que no podien interpretar-la, i algun cop s’havia retingut algun músic que no havia fet cas del ‘consell’.

A la meitat de la dècada dels seixanta la dictadura es va relaxar i es va començar a permetre la seva interpretació instrumental. El 1969 La Trinca va versionar en català “This Land Is Your Land”, de Woody Guthrie. Després d’una primera estrofa amb una adaptació de l’original a la realitat catalana, el grup de Canet cantava la lletra de “La Santa Espina”. La censura no ho va detectar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Aspencat al seu concert final a la sala Razzmatazz | Xavier Mercadé
01/01/1970
La sala Razzmatazz de Barcelona, en el marc del Curtcircuit, va acollir el comiat de la banda valenciana | Aspencat van interpretar per darrera vegada una vintena de cançons acompanyats de Mai, Feliu Ventura, Smoking Souls i Àlex Seguí (La Gossa Sorda)
Concert de Gertrudis al festival Sons del Mon | Arxiu PromoArts
Sandra Tello
01/01/1970
Estrenem un nou videoclip de la banda garriguenca en directe, «Ara volo alt»
Santi Arisa | Arxiu de l'artista
01/01/1970
Avui presenta el seu ‘1r Testament vital’ | Interpretarà composicions pròpies fetes dels anys setanta ençà
L'últim concert d'Aspencat se celebrarà el 21 d'octubre a Barcelona | Bernat Almirall
01/01/1970
Parlem amb un dels cantants, Kiko Tur, sobre l'aturada indefinida de la formació valenciana | El concert d'aquest dissabte serà amb els també valencians Smoking Souls
Meïa | Arxiu de l'artista
01/01/1970
La població de la Noguera acull el primer festival Rodautors | Entre avui i demà es proposaran vint propostes artístiques
Lluís Llach, doctor Honoris Causa per la UdG | Joan Martí
01/01/1970
El músic de Verges ha estat proclamat Honoris Causa, juntament amb el poeta Martí i Pol | El Doctor també ha tocat "Cançó sense nom (on vas)" avalada amb el clam unànim de 'llibertat'
Concert de Gertrudis al festival Sons del Mon | Arxiu PromoArts
Sandra Tello
01/01/1970
Estrenem un nou videoclip de la banda garriguenca en directe, «Ara volo alt»
Lágrimas de Sangre | Maria García Morote
01/01/1970
La cançó ha aconseguit 60.000 reproduccions a Youtube en 24 hores | "No és tant un tema de territori sinó de gent que vol pensar d'una altra manera i trencar amb el règim del 78", diu
Els membres de Tardor vestits d'alpinistes enmig del barri de Patraix
01/01/1970
Avancem el nou videoclip de la banda: "Nevar a València" | Els valencians publicaran el nou disc, 'Patraix', el proper 20 de setembre
Judit Neddermann i Guillem Roma comparteixen la cançó «Realidad paralela» | Alba Roma
01/01/1970
Estrenem el videoclip de "Realidad paralela", cançó de l'últim disc de l'osonenc | La veu de Judit Neddermann s'entrellaça amb la de Roma en un bolero clàssic que sona atemporal