IMAGINARI col·lectiu

Cançons per una revolta: «El cant del poble»

En la seva estrena com a nou himne català, el públic va acabar cantant «Els segadors»

| 20/09/2017 a les 09:17h

Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "El cant del poble", amb música d'Amadeu Vives i Josep Anselm Clavé i text de Josep Maria de Sagarra.



“El cant del poble” és un himne compost especialment per esdevenir himne oficial de Catalunya. La seva història va començar el 14 d’abril de 1931, després que el president Macià va haver proclamat la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya. Algunes persones de l’entorn de Macià, com el polític i literat Bonaventura Gassol, van suggerir al president de canviar “Els segadors” per un altre himne menys bel·licós. L’encàrrec de la música es va fer al mestre Amadeu Vives, que va treballar sobre un text fet expressament per Josep Maria de Sagarra.

Vives va fer la seva composició partint de la melodia d’“Els Xiquets de Valls” de Josep Anselm Clavé, mentre que Sagarra va escriure un text en què incorporava icones relacionades amb la catalanitat, especialment a l’estrofa que diu: ‘Joia que ha inflamat el cel,/ falç i ginesta!/ Voli sobre el front l’estel/ de la senyera!’. Hi apareix la falç, que remet directament a “Els segadors” i per tant al passat del país; la ginesta, que trobarem més endavant també en els versos de Salvador Espriu i que representa el futur, i sobretot una referència molt explícita a l’estelada, la bandera independentista.

L’estrena es va fer al cap de només quatre dies. El 18 d’abril de 1931 l’Orfeó Català va cantar per primera vegada “El cant del poble”, i tot i que la gent la va acollir correctament, no va voler adoptar la nova composició com a himne i es va reclamar de manera contundent la interpretació d’“Els segadors” al final de l’acte. D’aquesta manera, “Els segadors” van quedar referendats com a himne de Catalunya per decisió popular. L’episodi de la composició d’“El cant del poble” queda perfectament reflectit a la pel·lícula 14 d’abril. Macià contra Companys (2011), de Manuel Huerga, amb guió de Toni Soler.

A diferència d’altres composicions similars –“El cant de la senyera” o fins i tot “Els segadors”–, la majoria de versions d’aquesta peça han estat incloses en discos de cançons patriòtiques i se n’ha fet un ús limitat en altres contextos. Tot i així, la trobem en veu de diferents intèrprets: Ramon Calduch amb La Principal de la Bisbal, Rudy Ventura, Núria Feliu...
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Cançons per una revolta

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.