La Carpa Vermella, instal·lada al costat del Teatre L'Atlàntida, va acollir el dissabte al migdia un concert pensat per al públic familiar. Va ser ser Natxo Tarrés (Gossos) qui va obrir el foc amb un espectacle basat en cançons de Bob Marley. Al capdavant d’una banda solvent anomenada The Wireless, Tarrés va anar desgranant alguns dels èxits de l’artista jamaicà sota l’atenta mirada dels espectadors de diverses generacions que omplien la carpa i l’impacient espera d’unes dues-centes persones que feien cua a fora.
Natxo Tarrés & The Wireless van tocar Marley pur, sense concessions al públic més jove. Aleshores, quin és el secret de la música per a públic familiar? En què es diferencia de la destinada al públic adult? Les claus són poques però significatives. La primera és, naturalment, l’horari. No es pot programar un concert familiar a les 10 de la nit. La segona, el volum. Els nens encara no estan mig sords com els seus pares i el volum és més adient. La tercera, molt important, és la manera d’adreçar-se al públic. Tarrés ho va fer de manera intel·ligent, amb pedagogia, explicant qui era Marley i el perquè de les cançons, i va deixar anar alguna frase que costa d’imaginar en un altre tipus de concert: “La música ens fa ser més bones persones”. Queda pendent resoldre si el públic ha de seure o estar dret, tot prou complicat quan hi ha nens petits. De públic no en faltarà mai, mentre qui ha crescut anant a concerts tingui fills i ganes de seguir gaudint de la música en viu.
Mentre Roger Canals recollia el testimoni de Tarrés, l’organització va fer balanç del 29è MMVV. Satisfacció pel rècord de professionals assistents i per la presència internacional –el 10% amb inscrits procedents de fins a 18 països diferents–.
Al vespre, la plaça va acollir els concerts multitidinaris del dia amb Pavvla, La iaia i Senior i la Síndrome Lomax. La nit es va tancar amb Txarango i Doctor Prats omplint i convencent a El Sucre.
crònica
L'èxit de la música per al públic familiar
Natxo Tarrés presenta Bob Marley en format familiar
Satisfacció dels organitzadors per la presència rècord de professionals
Joaquim Vilarnau | 17/09/2017 a les 11:45h
Natxo Tarrés al Mercat de Música Viva de Vic | Xavi Torrent
Contingut relacionat
COMENTARIS
Adient??
Anònim, 17/09/2017 a les 15:43
La pudor a cervesa de la carpa, la bandera jamaicana amb les fulles de marihuana de l'escenari, les cigarretes del personal tècnic dins de la sala,..és un espai molt adient per anar preparant els nostres infants al futur.
Bob Marley és un referent pels pares i mares joves que tenen problemes per assistir als concerts de nit.
En Tarrés i la seva banda sónen molt bé i són uns grans músics però no podeu dir que es tractava d'una producció feta, pensada i creada per a infants. Deixeu d'enganyar a les families, si no tenen prou bolos, no ho solucioneu inventant produccions fora de lloc. No vaig veure aplaudir cap infant, alguns remenaven el mòbil, altres badallaven, altres s'enfilaven als altaveus i jugaven amb la màquina de fum, Aquest país , i parlo de Catalunya, té veritables especialistes professionals en música per a infants i no és correcte faltar-los al respecte amb aquesta mena d'intrusisme. El pitjor de tot és que no es tracta d'un fet aïllat, ara tothom s'apunta a aquesta moda i tardarem ben poc en trobar altres bandes posant l'etiqueta "per xics" a coses que mai no ho han sigut. Continuaré comprant música de Gossos, aniré als seus concerts perquè és una banda excel·lent, però no m'agrada que ningú em vengui una cosa que no és. Un pare una mica mosquejat.
Bob Marley és un referent pels pares i mares joves que tenen problemes per assistir als concerts de nit.
En Tarrés i la seva banda sónen molt bé i són uns grans músics però no podeu dir que es tractava d'una producció feta, pensada i creada per a infants. Deixeu d'enganyar a les families, si no tenen prou bolos, no ho solucioneu inventant produccions fora de lloc. No vaig veure aplaudir cap infant, alguns remenaven el mòbil, altres badallaven, altres s'enfilaven als altaveus i jugaven amb la màquina de fum, Aquest país , i parlo de Catalunya, té veritables especialistes professionals en música per a infants i no és correcte faltar-los al respecte amb aquesta mena d'intrusisme. El pitjor de tot és que no es tracta d'un fet aïllat, ara tothom s'apunta a aquesta moda i tardarem ben poc en trobar altres bandes posant l'etiqueta "per xics" a coses que mai no ho han sigut. Continuaré comprant música de Gossos, aniré als seus concerts perquè és una banda excel·lent, però no m'agrada que ningú em vengui una cosa que no és. Un pare una mica mosquejat.
El secret de la música familiar?
Marta Sots Garriga, 17/09/2017 a les 16:32
Hola, sóc mare i mestra. Ahir vaig anar al concert i em vaig portar un gran desengany, i ara, al llegir la notícia, no he pogut d'estar d'escriure la meva opinió.
No estic gens d'acord amb la publicació d'aquest article. Llegir frases com "els nens encara no estan mig sords" o dir que el secret està en l'horari o plantejar que encara cal resoldre si el públic ha d'estar de peu o assegut.... és no entendre res del que és o ha de ser un espectacle per a públic familiar.
La sensació d'aquest concert era tot de nens avorrits, acompanyant als seus pares a escoltar el que a ells els agrada!
Deixem que aquesta feina la facin les persones que fan coses per a públic familiar de debó i deixem de creure que els nens s'ho han d'empassar tot.! Donem als nens qualitat però feta a la seva mida i no diguem pedagogia a allò que pot resultar del tot antipedagògic.
Trobo a faltar en aquest cas, una al.lusió més extensa sobre la feina feta per en Roger Canals, que és qui supera en aquest cas , en temps i dedicació, l'àmbit familiar.
No estic gens d'acord amb la publicació d'aquest article. Llegir frases com "els nens encara no estan mig sords" o dir que el secret està en l'horari o plantejar que encara cal resoldre si el públic ha d'estar de peu o assegut.... és no entendre res del que és o ha de ser un espectacle per a públic familiar.
La sensació d'aquest concert era tot de nens avorrits, acompanyant als seus pares a escoltar el que a ells els agrada!
Deixem que aquesta feina la facin les persones que fan coses per a públic familiar de debó i deixem de creure que els nens s'ho han d'empassar tot.! Donem als nens qualitat però feta a la seva mida i no diguem pedagogia a allò que pot resultar del tot antipedagògic.
Trobo a faltar en aquest cas, una al.lusió més extensa sobre la feina feta per en Roger Canals, que és qui supera en aquest cas , en temps i dedicació, l'àmbit familiar.
.gif)
.gif)
