La Carpa Vermella, instal·lada al costat del Teatre L'Atlàntida, va acollir el dissabte al migdia un concert pensat per al públic familiar. Va ser ser Natxo Tarrés (Gossos) qui va obrir el foc amb un espectacle basat en cançons de Bob Marley. Al capdavant d’una banda solvent anomenada The Wireless, Tarrés va anar desgranant alguns dels èxits de l’artista jamaicà sota l’atenta mirada dels espectadors de diverses generacions que omplien la carpa i l’impacient espera d’unes dues-centes persones que feien cua a fora.
Natxo Tarrés & The Wireless van tocar Marley pur, sense concessions al públic més jove. Aleshores, quin és el secret de la música per a públic familiar? En què es diferencia de la destinada al públic adult? Les claus són poques però significatives. La primera és, naturalment, l’horari. No es pot programar un concert familiar a les 10 de la nit. La segona, el volum. Els nens encara no estan mig sords com els seus pares i el volum és més adient. La tercera, molt important, és la manera d’adreçar-se al públic. Tarrés ho va fer de manera intel·ligent, amb pedagogia, explicant qui era Marley i el perquè de les cançons, i va deixar anar alguna frase que costa d’imaginar en un altre tipus de concert: “La música ens fa ser més bones persones”. Queda pendent resoldre si el públic ha de seure o estar dret, tot prou complicat quan hi ha nens petits. De públic no en faltarà mai, mentre qui ha crescut anant a concerts tingui fills i ganes de seguir gaudint de la música en viu.
Mentre Roger Canals recollia el testimoni de Tarrés, l’organització va fer balanç del 29è MMVV. Satisfacció pel rècord de professionals assistents i per la presència internacional –el 10% amb inscrits procedents de fins a 18 països diferents–.
Al vespre, la plaça va acollir els concerts multitidinaris del dia amb Pavvla, La iaia i Senior i la Síndrome Lomax. La nit es va tancar amb Txarango i Doctor Prats omplint i convencent a El Sucre.