IMAGINARI COL·LECTIU

Cançons per una revolta: «L'estaca»

La cançó catalana més versionada, amb 150 adaptacions a tota mena de llengües i estils

| 18/09/2017 a les 10:55h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Lluís Llach, Cançons per una revolta, L'estaca
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "L'estaca", amb música i text de Lluís Llach (1968).



No hi ha cap altra cançó moderna en català que hagi tingut tant de recorregut, en tots els sentits –estilístic, idiomàtic, geogràfic...– per explicar Catalunya al món com “L’estaca” de Lluís Lach. El protagonista és Narcís Llansà, l’avi Siset d’un dels companys de joc de Llach a l’Empordà de la seva infantesa, amb qui tenia grans converses. Sense que cap dels dos ho sabés, estaven posant les bases d’una de les cançons més populars de la discografia combativa mundial de la segona meitat del segle XX.

El cantautor va compondre “L’estaca” al piano del Mas Pi de Verges, a l’Alt Empordà. Ho recorda l’autor: “Els meus amics sempre me la demanaven. Eren els anys en què començava a cantar. Primer en vaig fer la música amb innocència i després la lletra des del raciocini. L’escriptora Maria Aurèlia Capmany m’hi va ajudar molt. En aquella època molts intel·lectuals van acollir els cantants que començàvem, i que d’escriure en català en sabíem molt poc”. La presentació en públic va ser a la cara B del tercer EP de Lluís Llach, el que promocionava la cançó “Cop de destral”.

La cançó és un cant a combatre la dictadura des de la unitat (‘Si jo l’estiro fort per aquí/ i tu l’estires fort per allà,/ segur que tomba, tomba, tomba,/ i ens podrem alliberar’). Malgrat que el simbolisme de la lletra és més que evident, va passar per alt a la censura, que la va autoritzar. Només després de l’èxit es va optar per la prohibició. Però la llavor ja estava sembrada i “L’estaca” va deixar de ser una simple peça musical per convertir-se en tot un símbol.

El camí de “L’estaca” ha estat molt llarg i l’ha dut per molts països. Així es va convertir en l’himne del sindicat polonès Solidarnosc de Lech Walesa, de l’associació de dones revolucionàries d’Afganistan RAWA o de l’equip de rugbi de Perpinyà USAP. 
Més de quaranta anys després de la seva composició, la cançó segueix ben viva, com ho demostra la censura al festival Filmets de Badalona o la seva utilització per part del partit Podemos. Molts dels músics dels grups que l’han feta seva i que la canten als seus repertoris actuals ni tan sols havien nascut quan se’n va publicar la primera versió. N’existeixen més de 150 versions en tota mena d’estils musicals: de l’electrònica a l’ska passant pel cant polifònic i la música clàssica, el rock i el folk. Se n’ha enregistrat versions instrumentals i en català, alemany, anglès, àrab, basc, castellà, cors, dari, francès, grec, italià, neerlandès, occità, polonès, portuguès, rus i suec.

COMENTARIS

versions en français

Flo, 18/09/2017 a les 19:38

Marc Robine - Le pieu
Marc Ogeret - L'estaque

version occitana

Flo, 22/09/2017 a les 15:50

En Occitan : Patric - L'estaca
En Français : Marc Robine - Le pieu / Marc Ogeret - L'estaque

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Franz Ferdinand
Franz Ferdinand | Arxiu del grup
01/01/1970
Repassem els artistes de la cinquena edició del festival del Garraf | St. Vincent, Fanz Ferdinand i They Might Be Giants, caps de cartell internacionals | Albert Pla, Núria Graham i El Petit de Cal Eril, entre els grups catalans
Bruno Mars al seu concert al Japó de la gira '24k Magic World Tour'
Bruno Mars al seu concert al Japó de la gira '24k Magic World Tour' | Florent Dechard
01/01/1970
L'artista hawaià va revalidar-se a la capital catalana amb un Estadi Olímpic ple | Focs artificials, serpentines i una explosió colorista com a grans ingredients que amaneixen el seu pop-funk
Imatge il·lustrativa
Xavier Mercadé
01/01/1970
El Top 50 a la xarxa social dels grups i artistes dels Països Catalans | Els músics de la darrera edició d'Operación Triunfo, entre els més populars | Tanca el rànquing la cantautora maresmenca Judit Neddermann
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Txarango
Txarango | Michal Novak
01/01/1970
Després d'aquest concert a l'octubre la banda estarà més d'un any sense fer directes | «Abaraka» és el títol de l'espectacle que preparen amb l'escenografia de Lluís Danés | La cita de l'economia solidària se celebrarà de l'11 al 14 d'octubre
Jorra i Gomorra
Jorra i Gomorra | Clàudia Gómez
01/01/1970
Fem una llista de les activitats musicals que ompliran les places i sales de concerts dels Països Catalans per la celebració del 21 de juny
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill