IMAGINARI COL·LECTIU

Cançons per una revolta: «L'estaca»

La cançó catalana més versionada, amb 150 adaptacions a tota mena de llengües i estils

| 18/09/2017 a les 10:55h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Lluís Llach, Cançons per una revolta, L'estaca
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "L'estaca", amb música i text de Lluís Llach (1968).



No hi ha cap altra cançó moderna en català que hagi tingut tant de recorregut, en tots els sentits –estilístic, idiomàtic, geogràfic...– per explicar Catalunya al món com “L’estaca” de Lluís Lach. El protagonista és Narcís Llansà, l’avi Siset d’un dels companys de joc de Llach a l’Empordà de la seva infantesa, amb qui tenia grans converses. Sense que cap dels dos ho sabés, estaven posant les bases d’una de les cançons més populars de la discografia combativa mundial de la segona meitat del segle XX.

El cantautor va compondre “L’estaca” al piano del Mas Pi de Verges, a l’Alt Empordà. Ho recorda l’autor: “Els meus amics sempre me la demanaven. Eren els anys en què començava a cantar. Primer en vaig fer la música amb innocència i després la lletra des del raciocini. L’escriptora Maria Aurèlia Capmany m’hi va ajudar molt. En aquella època molts intel·lectuals van acollir els cantants que començàvem, i que d’escriure en català en sabíem molt poc”. La presentació en públic va ser a la cara B del tercer EP de Lluís Llach, el que promocionava la cançó “Cop de destral”.

La cançó és un cant a combatre la dictadura des de la unitat (‘Si jo l’estiro fort per aquí/ i tu l’estires fort per allà,/ segur que tomba, tomba, tomba,/ i ens podrem alliberar’). Malgrat que el simbolisme de la lletra és més que evident, va passar per alt a la censura, que la va autoritzar. Només després de l’èxit es va optar per la prohibició. Però la llavor ja estava sembrada i “L’estaca” va deixar de ser una simple peça musical per convertir-se en tot un símbol.

El camí de “L’estaca” ha estat molt llarg i l’ha dut per molts països. Així es va convertir en l’himne del sindicat polonès Solidarnosc de Lech Walesa, de l’associació de dones revolucionàries d’Afganistan RAWA o de l’equip de rugbi de Perpinyà USAP. 
Més de quaranta anys després de la seva composició, la cançó segueix ben viva, com ho demostra la censura al festival Filmets de Badalona o la seva utilització per part del partit Podemos. Molts dels músics dels grups que l’han feta seva i que la canten als seus repertoris actuals ni tan sols havien nascut quan se’n va publicar la primera versió. N’existeixen més de 150 versions en tota mena d’estils musicals: de l’electrònica a l’ska passant pel cant polifònic i la música clàssica, el rock i el folk. Se n’ha enregistrat versions instrumentals i en català, alemany, anglès, àrab, basc, castellà, cors, dari, francès, grec, italià, neerlandès, occità, polonès, portuguès, rus i suec.

COMENTARIS

Marc Robine - Le pieu
Marc Ogeret - L'estaque
En Occitan : Patric - L'estaca
En Français : Marc Robine - Le pieu / Marc Ogeret - L'estaque

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Lluís Llach, doctor Honoris Causa per la UdG | Joan Martí
01/01/1970
El músic de Verges ha estat proclamat Honoris Causa, juntament amb el poeta Martí i Pol | El Doctor també ha tocat "Cançó sense nom (on vas)" avalada amb el clam unànim de 'llibertat'
Xarim Aresté | Gerard Quintana
01/01/1970
El cantautor rocker de Flix presenta el seu tercer treball en solitari i repassa els temes un per un
Anímic | Gustaff Choos
01/01/1970
Sortegem dues entrades dobles per al concert d'Anímic, Tiger Menja Zebra i Catástrofe Blub del 28 d'octubre
Dia de l'aturada general a Via Laietana | Juan Miguel Morales
01/01/1970
De «L'estaca» a «La flama», passant per «Camins» de Sopa de Cabra o «La mestra» de Zoo
01/01/1970
L’ha promogut la comissió ciutadana de l’Any Peiró amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament del sindicalista
Lluís Llach | Juan Miguel Morales
01/01/1970
La Universitat de Girona els concedeix la seva màxima distinció per la seva "qualitat artística i valors humans" I El músic de Verges ha interpretat un parell de cançons amb el piano durant l'acte
Lágrimas de Sangre | Maria García Morote
01/01/1970
La cançó ha aconseguit 60.000 reproduccions a Youtube en 24 hores | "No és tant un tema de territori sinó de gent que vol pensar d'una altra manera i trencar amb el règim del 78", diu
Els membres de Tardor vestits d'alpinistes enmig del barri de Patraix
01/01/1970
Avancem el nou videoclip de la banda: "Nevar a València" | Els valencians publicaran el nou disc, 'Patraix', el proper 20 de setembre
Judit Neddermann i Guillem Roma comparteixen la cançó «Realidad paralela» | Alba Roma
01/01/1970
Estrenem el videoclip de "Realidad paralela", cançó de l'últim disc de l'osonenc | La veu de Judit Neddermann s'entrellaça amb la de Roma en un bolero clàssic que sona atemporal
Foto promocional de Geraint Rhys
01/01/1970
A menys d'una setmana per la Diada el cantautor de Swansea estrena "Visca la Terra" en suport al procés que viu el poble català