IMAGINARI COL·LECTIU

Cançons per una revolta: «El cant de la senyera»

La seva interpretació popular va desencadenar els ‘Fets del Palau’ l’any 1960

| 29/09/2017 a les 10:23h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, El cant de la senyera, Cançons per una revolta, Lluís Millet, Joan Maragall
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó de una cada dia. Avui, "El cant de la senyera", amb música de Lluís Millet i text de Joan Maragall (1896).



“El cant de la senyera” és un poema de Joan Maragall inclòs al seu llibre Visions i cants (1900), que ja abans de la seva publicació va ser musicat per Lluís Millet com a himne de l’Orfeó Català. L’estrena es va fer l’11 d’octubre de 1896 a Montserrat durant una cerimònia de benedicció de la senyera de l’entitat per part del bisbe de Vic Josep Morgades. Des d’aquell moment, “El cant de la senyera” es va utilitzar per començar tots els concerts de l’Orfeó Català, mentre que “Els segadors” era la peça que els tancava. Al cap de poc temps ja era considerat un dels himnes no oficials de Catalunya, especialment durant les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco, que fins i tot el van arribar a prohibir. 

En el cas de la dictadura franquista, “El cant de la senyera” va estar censurat fins a l’any 1960. Aquell any, l’himne va viure un dels episodis més importants de la lluita antifranquista. Era el 19 de maig de 1960 i l’episodi és conegut com ‘els Fets del Palau’. Aquell dia el Palau de la Música Catalana va acollir un homenatge al poeta Joan Maragall amb motiu del centenari del seu naixement. Arran de la presència de ministres de Franco, el governador civil de Barcelona Felipe Acedo va excloure del programa la interpretació de la cançó, que ja havia estat anunciada i fins i tot estava impresa al programa. No obstant això, una part dels assistents van decidir fer cas omís a la prohibició i van aprofitar el moment per llançar diverses octavetes amb un text anomenat Us presentem el general Franco, que havia escrit un jove Jordi Pujol. La nit es va saldar amb una vintena de detinguts, entre ells el mateix Pujol, però va resultar un esclatant èxit propagandístic.

El 27 de març de 1993 el Parlament de Catalunya va oficialitzar “Els segadors” com a himne de Catalunya. No obstant això, algunes veus reivindiquen que la banda sonora nacional sigui “El cant de la senyera” tant per motius musicals (a diferència de l’actual, està compost en to major, el propi dels himnes) com per la lletra, menys bel·licosa i més amable que la d’“Els segadors”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ivette Nadal
Ivette Nadal | Juan Miguel Morales
Estrenem una cançó d'Ivette Nadal que es podrà sentir en directe durant la primera de les projeccions del cicle 'Cinema i Cançó'
Möndo Loco
Möndo Loco | Arxiu grup
Avancem la cançó "Trenca amb el compàs", un tema que s'inclourà en l'àlbum 'Dueños de Nada', que es publica demà
Xavier Baró
Xavier Baró | Juan Miguel Morales
Estrenem el romanç "Primavera a la tardor", del cantautor de Ponent
Joana de Diego
Joana de Diego | Arxiu de l'artista
Estrenem el primer avançament en forma de videoclip del duet | Els músics estan preparant el seu EP de debut
Fotograma del videoclip
Fotograma del videoclip
La cançó és iniciativa de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i vol commemorar els seus divuit anys d'existència | Hi participen grups com Pepet i Marieta, La Pegatina, El Diluvi i Ebri Knight, entre d'altres