IMAGINARI COL·LECTIU

Cançons per una revolta: «El cant de la senyera»

La seva interpretació popular va desencadenar els ‘Fets del Palau’ l’any 1960

| 29/09/2017 a les 10:23h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, El cant de la senyera, Cançons per una revolta, Lluís Millet, Joan Maragall
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó de una cada dia. Avui, "El cant de la senyera", amb música de Lluís Millet i text de Joan Maragall (1896).



“El cant de la senyera” és un poema de Joan Maragall inclòs al seu llibre Visions i cants (1900), que ja abans de la seva publicació va ser musicat per Lluís Millet com a himne de l’Orfeó Català. L’estrena es va fer l’11 d’octubre de 1896 a Montserrat durant una cerimònia de benedicció de la senyera de l’entitat per part del bisbe de Vic Josep Morgades. Des d’aquell moment, “El cant de la senyera” es va utilitzar per començar tots els concerts de l’Orfeó Català, mentre que “Els segadors” era la peça que els tancava. Al cap de poc temps ja era considerat un dels himnes no oficials de Catalunya, especialment durant les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco, que fins i tot el van arribar a prohibir. 

En el cas de la dictadura franquista, “El cant de la senyera” va estar censurat fins a l’any 1960. Aquell any, l’himne va viure un dels episodis més importants de la lluita antifranquista. Era el 19 de maig de 1960 i l’episodi és conegut com ‘els Fets del Palau’. Aquell dia el Palau de la Música Catalana va acollir un homenatge al poeta Joan Maragall amb motiu del centenari del seu naixement. Arran de la presència de ministres de Franco, el governador civil de Barcelona Felipe Acedo va excloure del programa la interpretació de la cançó, que ja havia estat anunciada i fins i tot estava impresa al programa. No obstant això, una part dels assistents van decidir fer cas omís a la prohibició i van aprofitar el moment per llançar diverses octavetes amb un text anomenat Us presentem el general Franco, que havia escrit un jove Jordi Pujol. La nit es va saldar amb una vintena de detinguts, entre ells el mateix Pujol, però va resultar un esclatant èxit propagandístic.

El 27 de març de 1993 el Parlament de Catalunya va oficialitzar “Els segadors” com a himne de Catalunya. No obstant això, algunes veus reivindiquen que la banda sonora nacional sigui “El cant de la senyera” tant per motius musicals (a diferència de l’actual, està compost en to major, el propi dels himnes) com per la lletra, menys bel·licosa i més amable que la d’“Els segadors”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais