IMAGINARI COL·LECTIU

Cançons per una revolta: «Tio Canya»

Crònica per la defensa de llengua de tres generacions de valencians

| 28/09/2017 a les 10:45h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Cançons per una revolta, Al Tall, Tio Canya
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó de una cada dia. Avui, "Tio Canya", amb música i text de Vicent Torrent (1977).



Pocs grups han tingut el grau de compromís i han fet tan bé el paper de portaveus de les angoixes del seu entorn polític, social i cultural com Al Tall. Defensors de múltiples causes, han dedicat cançons a lluites ecologistes (“Del Saler”), de recuperació històrica (el disc Quan el mal ve d’Almansa...), de denúncia de la violència de l’extrema dreta (“A Miquel Grau”), polítiques (“Romanç contra Camps”)... 

En aquest recull no podia faltar una peça emblemàtica que expliqués el procés de substitució lingüística al País Valencià i de defensa de la llengua catalana. No obstant això, a la cançó “Tio Canya” en cap moment es fa referència al nom de la llengua, que s’anomena la de ‘la gent del poble, la llengua del Tio Canya’. Tot i l’inequívoc compromís d’Al Tall amb la unitat lingüística, no és fins al 2009, al seu disc Vergonya, cavallers, vergonya (Picap), que per primer cop es refereixen a l’idioma amb un nom, i és ‘català’. És a la cançó “Des de València”: ‘He estudiat el català segons es parla ací’.

L’autor de la lletra i de la música és Vicent Torrent, que recorda quan va escriure la cançó: “La vaig fer a casa meua de Torrent. Em va sortir bastant de pressa, sense haver de pensar-la gaire. Quan la vaig acabar vaig pensar: ‘Com collons encara ningú no havia fet eixa cançó?’. Parla d’una experiència compartida amb molta part de la població, sobre la llengua. Creia que era necessària una cançó que fos una mena de crònica lingüística de tres generacions. Jo sóc un dels besnets que van recuperar la llengua que els pares havien perdut en traslladar-se a València”.

La cançó va tenir una gran acceptació i de seguida es va convertir en la peça emblemàtica del grup, la que els seus seguidors no volen que falti a cap concert. “S’ha fet molt popular; hem sentit alguns cantants i orquestres que l’han interpretada. Hi ha un grup de Puçol, Infussió, que en toca una versió a ritme de blues, amb el text original del ‘Tio Canya’ i amb les mateixes estrofes i la tornada. Al principi la cantàvem sempre, després vam passar una temporada que no la volíem tocar i finalment la vam recuperar i no vam poder deixar de cantar-la fins al final. Vam estar uns quants anys sense fer-la i alguna gent eixia dels concerts realment emprenyada.”

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais