IMAGINARI COL·LECTIU

Cançons per una revolta: «A Margalida»

Al·legat en contra de la pena de mort arran de l’execució de Salvador Puig Antich

| 25/09/2017 a les 11:36h

Salvador Puig Antich en un sidecar a Palautordera, l’any 1971
Salvador Puig Antich en un sidecar a Palautordera, l’any 1971 | Arxiu
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó de una cada dia. Avui, "A Margalida", amb música de Joan Isaac i text de Joan Ollé i Joan Isaac (1977).



“A Margalida” és una cançó dedicada al militant anarquista del MIL Salvador Puig Antich, a través de la figura de la seva companya sentimental, Margalida Bové. El seu autor és el cantautor barceloní Joan Isaac, en aquell temps molt proper a la família Puig Antich. La història és coneguda i fins i tot va inspirar el llibre Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich (de Francesc Escribano; Edicions 62, 2001), que va ser alhora la base de la pel·lícula de Manuel Huerga Salvador (2006), amb banda sonora de Lluís Llach.

El 25 de setembre de 1973 Salvador Puig Antich s’havia de reunir amb altres militants del Movimiento Ibérico de Liberación - Grupos Autónomos de Combate (MIL) en un bar situat a la cantonada entre els carrers de Girona i del Consell de Cent de Barcelona. La policia va interceptar la trobada, i es va produir un intercanvi de trets. Puig Antich va resultar malferit i un policia hi va morir. 

Malgrat la manca de proves i la sospita fonamentada que la bala que va matar el policia no va sortir de l’arma del militant, se’l va acusar d’assassinat, va ser jutjat sense garanties i va ser condemnat a mort. El 2 de març de 1974 Puig Antich va ser executat amb el mètode del garrot vil. La contundència del règim s’explica en gran part com a venjança per l’assassinat del primer ministre Luis Carrero Blanco per part d’ETA el 20 de desembre. Després de la mort de Salvador Puig Antich, la seva companya Margalida, també de conviccions àcrates, es va haver d’amagar temerosa de la repressió policial. 

El 1977 Joan Isaac va publicar Viure (Ariola), el seu segon àlbum. Una de les deu cançons incloses és “A Margalida”. Dotada d’una extraordinària melodia que de seguida va connectar amb el públic i amb una aparença de cançó d’amor, s’hi amagava un homenatge al guerriller mort. La cançó és una de les peces habituals de tots els concerts de Joan Isaac, que l’ha enregistrat quatre vegades més: a Planeta silenci (Stres Music, 1998), Només han passat cinquanta anys (DiscMedi, 2004), Duets (DiscMedi, 2007) –aquest cop en català i basc amb el cantant Gorka Knörr– i Cançons d’amor i d’anarquia (Picap, 2014). A més, la cançó ha estat també versionada en una dotzena de discos d’altres intèrprets. 
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Cançons per una revolta, A Margalida

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.