IMAGINARI COL·LECTIU

Cançons per una revolta: «Torna torna, Serrallonga»

Juntament amb “Pare” de Serrat, és una de les primeres cançons ecologistes catalanes

| 30/09/2017 a les 10:44h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Serrallonga, Cançons per una revolta, Torna torna
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó de una cada dia. Avui, "Torna torna, Serrallonga", amb música i text de Joan Crosas (1980).



Joan Sala i Ferrer va ser Serrallonga, un bandoler català del segle XVII que va portar de corcoll les autoritats de l’època. Va ser capturat, torturat i executat l’any 1634. La seva figura ha inspirat llibres, cançons, balls i llegendes que el presenten com un heroi romàntic que, per exemple, robava als rics per donar-ho als pobres. 

Així, tenim notícia de la seva vida i d’algunes de les seves aventures a través d’una cançó tradicional, “Don Joan de Serrallonga”, de la qual ens han arribat diferents versions. I una altra cançó tradicional molt breu fa referència a la seva detenció: ‘Les ninetes ploren,/ ploren de tristor,/ perquè en Serrallonga/ n’és a la presó’. El dramaturg Víctor Balaguer va escriure una obra de teatre anomenada també Don Joan de Serrallonga que, al seu torn, va servir de base per a una sarsuela amb música d’Enric Morera i llibret de Francesc Pujols. També se n’ha escrit diversos estudis i novel·les, existeix el “Ball de Serrallonga” i a Sant Hilari Sacalm (la Selva) se celebra anualment la Fira Torna en Serrallonga. 

El 1980 Esquirols va presentar el seu cinquè disc, un treball on, mantenint l’essència del grup, es distanciava una mica del folk i s’acostava cada cop més a la cançó d’autor. El seu gran èxit va ser la cançó que li va donar nom: “Torna, torna Serrallonga”. Era un moment de ple debat sobre l’energia nuclear i Osona era un territori molt sensible a aquesta qüestió. Ho recorda el seu autor, Joan Crosas: “La lletra va néixer arran de l’intent d’una multinacional de buscar urani al Collasacabra de les Guilleries. La cançó demana que torni en Serrallonga perquè ens torni la terra, així que juga amb la llegenda i la realitat. Quan la vaig escriure no n’estava gaire convençut, però quan la vaig ensenyar al grup es van entusiasmar”.

Ràpidament la cançó es va convertir en un himne de defensa del país, no només des del punt de vista ecològic sinó fins i tot polític. Així ho van entendre Mesclat, que al seu disc de debut van gravar una versió de la peça, aprofitant un fragment instrumental per recitar una llista d’independentistes i de lluitadors per la llibertat morts.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais