IMAGINARI COL·LECTIU

Cançons per una revolta: «La flama»

El lipdub de la cançó enregistrat el 2010 a Vic és récord mundial de participació

| 01/10/2017 a les 07:00h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, La flama, Cançons per una revolta, Obrint Pas
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó de una cada dia. Avui, "La flama", amb música de Xavi Sarrià, Miquel Gironès i Obrint Pas i text de Xavi Sarrià i Feliu Ventura (2004).



L’esclat d’Obrint Pas a la València dels noranta només és comparable a la irrupció de Raimon trenta anys abans. Amb una diferència substancial: Raimon va haver d’establir-se a Barcelona i els components d’Obrint Pas van seguir als seus domicilis valencians. Tots dos van alçar la veu per fer sentir que el País Valencià existia, era ben viu i tenia ganes de lluitar. 

El grup de la ciutat de València va presentar una proposta musical moderna, intel·ligent i innovadora. Partien de la música que més escoltaven, ska hardcore amb influències del rock radical basc (La Polla Records, Kortatu, Negu Gorriak...), i hi van incorporar la sonoritat d’una dolçaina que tenien interioritzada a través dels discos d’Al Tall que havien sentit des de petits. El còctel inèdit va ser rebut amb entusiasme i va permetre al grup avançar en una carrera musical fins a convertir-se en capdavanters del rock valencià.



La flama (PpF!, 2004) va ser el quart disc del grup. La flama de la llengua, la flama del Canigó, mantenir viva la flama... El simbolisme estava servit des de la primera audició de la cançó que donava títol al disc, i que en poc temps va esdevenir símbol de la unitat de la llengua. El 9 de setembre del 2010, Porrera (el Priorat) acollia l’enregistrament d’un dels primers lipdubs gravats en tres dimensions que es van fer en tot el món i, òbviament, el primer que es feia al país. La cançó escollida va ser “La flama”, que el grup va regravar especialment per a l’ocasió.

Entre els figurants hi va haver personatges coneguts com Lluís Llach, Miquel Gil, Feliu Ventura, Manel Lucas, Tomàs Molina, Marta Bosch i Marcel Gorgori, a més de tots els components de la banda. El diumenge 24 d’octubre, va ser Vic (Osona) la ciutat que va acollir una experiència similar. Era el ‘Lipdub per la Independència’ i va aplegar, per primera vegada en tot el món, 5.571 participants, la xifra final que va homologar la World Records Academy. El vídeo, que supera de llarg els dos milions de visites a Youtube, és també un sensacional catàleg de manifestacions de la cultura tradicional i popular dels Països Catalans.

Entre les versions de “La flama”, a la xarxa es poden escoltar artistes com Fustegueres o Resposta Directa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Myriam Swanson
Myriam Swanson | Michael Novak
01/01/1970
Les Nits de Jazz de Platja d'Aro oferiran un total de 10 concerts gratuïts a la Platja Gran
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües | Arxiu Mara Aranda
01/01/1970
'Diàspora' és una sèrie de cinc discos dedicats als cants sefardites
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
'Poemitza't' és el títol del darrer disc del músic de Cocentaina
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill