Mariona Aupí té clar que la música és la principal raó que mou la seva vida, per això, dues dècades després d'haver començat la seva carrera amb el grup Fang, continua a dalt dels escenaris presentant nous discos, ara en solitari. Le monde (La Cupula Music, 2017) és el segon disc d'Aupí sota el paraigua del seu projecte personal. Parlem amb la banyolina perquè ens parli de com s'ha endinsat en aquesta història de destins creuats que és el seu nou disc.

MP: Per què abandones nou anys de la teva vida amb aquest disc?

Mariona Aupí: El moment en què vaig compondre totes aquestes cançons era un punt de canvi en la meva vida. Estava trencant amb moltes coses de la meva quotidianitat com el lloc on vivia, la parella i més. Tot això em va remoure profundament i van sortir totes aquestes cançons de manera visceral i sincera, ancara que dins un món oníric i metafòric.

 

M.A: Em trobo en un moment en què estic còmode com a compositora i com a intèrpret. Abans, amb projectes com Fang o Santa N, encara no havia treballat tant temps sola i no em sentia tan segura com a compositora. No hi ha res que continuï igual com als meus primers temps artístics. Tot està en constant moviment. Crec que és això el que realment m'enganxa a la música: la llibertat i l'aprenentatge constant que hi trobo. Sempre hi ha coses per millorar i això em suposa un estímul constant que em diverteix moltíssim.

 

MA: Amb Criatura (Fluida Violeta, 2013) no estava preparada per fer un primer disc i tot va ser molt precipitat. No dic que no m'agradi, però sí que no m'hi reconec. Amb Le monde he après molt i per a mi ha estat una realització, hi reconeixo l'essència. Amb en Guillermo Martorell, que ha estat el productor i instrumentista, hem seleccionat i descartat moltes cançons. Ell m'ha ajudat a treure el millor de mi, com a cantant i com a compositora. I he vist tot el que encara em queda per aprendre.

 

MA: Quan compinia les cançons, tenia sempre el tarot al costat: utililtzava els arcans majors per inspirar-me i per donar-me pistes a l'hora d'escriure. Em semblava un joc d'atzar molt curiós perquè reflectia moltes coses que volia dir i que en aquell moment no em sortien. Hi havia una carta recurrent, que l'atzar sempre la feia sortir: era "Le monde", la número XXI, l'última de totes i per a mi la més potent; una carta de realització i de superació i molt femenina. Vaig voler fer un homenatge a aquest atzar i vaig posar el nom de la carta al disc. 

 

MA: De moment penso que és una mica aviat per valorar-ho, encara que el feedback és molt bo. És un disc que no deixa indiferent a ningú, i això m'agrada. Els directes de presentació comencen al novembre però recentment hem fet algunes prepresentacions a duet amb en Guillermo i la resposta ha estat boníssima. És a dir, que estic feliç i amb moltes ganes de tot.