El Petit de Cal Eril està acabant la gira de La força (BankRobber, 2016), un disc que els ha portat a fer una norantena de concerts en un any i mig i a travessar fronteres insospitades com la de l'Atlàntic. La setmana passada eren a Nova York per dues raons: una, fer un concert al Footlight Bar en el marc del programa del Catalan Institute of America; l'altra, gravar tres cançons al Figure 8 Studio per al seu proper disc. Parlem amb l'ànima del projecte, Joan Pons, perquè ens expliqui com ha anat l'estada i què els espera.

Els deu dies a la gran poma han suposat una continuació del que ja sabien: "Musicalment i com a banda anem molt de cara i que toquem on toquem. Per molt diferents que siguin els llocs, la diferència és mínima. A partir d'aquí hi ha gent que connecta més amb la nostra música i gent que menys, però això ja no és per la llengua, perquè la sorpresa que algú d'una altra òrbita molt llunyana de la nostra ens digui que li ha encantat el concert ens ha passat aquí i a fora". 

Concretament, en l'altre concert que van fer fora de terres peninsulars (al festival Corso Leopold de Munic) se'ls van acostar dues o tres persones que els van comprar tots els discos i els van dir "You rock mate!". Pons ho explica de la següent manera: "No hi havia gaire gent en cap dels dos bolos i la majoria eren catalans, però hi ha molts factors que la gent és capaç de captar més enllà de l'idioma".

Aquests dies a Nova York han culminat un període: "Per primer cop hem agafat una unitat com a banda, que acaba sent la nostra principal carta de presentació". Cadascun dels concerts que han fet per explicar l'últim disc ha estat "un pas endavant, no pel que fa a gent, perquè el nostre públic ja està fet, però sí en el pla personal, perquè ens reafirmem".
 

El Petit de Cal Eril al Footlight Bar de Nova York. Foto: Marc Tió

Quan arribarà el nou disc?
Joan Pons i companyia ja tenen gairebé enllestit el nou àlbum, el primer que ha estat produït pels cinc membres de la banda i que "és fruit d'aquesta gira de concerts que ens ha unit tant". Del proper treball El Petit encara no en vol donar el títol, però sí que n'avança que serà una trilogia: "Hem gravat en tres llocs diferents, tres cançons a cada lloc. Primer a l'abril en una casa de palla a Olot, després a l'agost a Guissona, i ara al setembre hem acabat a Nova York". 

Aquest últim stage americà ha estat com un regal, perquè hi havia ganes de "no haver-se de preocupar de gravar-nos", i el fet que ho fes algú extern que els agradés també els ha donat ales per desconnectar una mica i poder passar "unes bones vacances". El disc es preveu que estigui a punt el març de l'any que ve, i les cançons es presentaran per EPs, és a dir de tres en tres per diferenciar què s'ha fet a cada lloc. 

El setge des de Nova York
Mentre els músics eren a Nova York van succeir-se les sonades detencions a treballadors de la Generalitat i membres del Govern. Pons explica com ho van viure des d'allà: "Vam flipar, abans d'esmorzar ja estàvem rebent correus i trucades, va ser molt emocionant. Al metro ens preguntaven si érem italians i quan els dèiem que érem catalans, la gent es quedava aturada i ens feia moltes preguntes. "Quina revolució!", deien. També a l'estudi ens van fer moltes preguntes i al concert hi havia molts catalans exaltats".