actualitat

La nostàlgia optimista de Joana Serrat

La vigatana presenta 'Dripping Springs', un disc enregistrat en un ranxo de Texas

Arxivat a: Enderrock, Israel Nash, Texas, Joana Serrat, folk, americana, Dripping Springs
Joana Serrat
Joana Serrat | Joan Alsina
Els viatges de Joana Serrat cap a les amèriques acostumen a portar de retorn fruits profitosos. Enguany la collita és un trosset de Dripping Springs (Great Canyon Records / Loose Music, 2017), el poblet de Texas on ha enregistrat el seu quart àlbum en cinc anys, amb la producció del cantautor de Missouri Israel Nash. Els preceptes del folk i el so més americana teixeixen un àlbum que versa sobre els comiats, per dir adéu amb un somriure.

​En els darrers cinc anys, Joana Serrat ha engegat el segell Great Canyon Records, s'ha estrenat com a productora al disc de l'alellenca Marta Delmont i ha tret quatre discos al carrer. "Potser és una etapa prolífica, però és cert que quan més treballes és quan les idees surten", diu la música, que no deixa de compondre ni tan sols quan marxa de gira per presentar disc.



Per a la creació del darrer àlbum, la vigatana ha canviat d'equip de treball. Si fins ara el seu millor aliat havia estat el productor Howard Bilerman –exmembre d'Arcade Fire–, ara s'ha posat a les mans del també músic Israel Nash. El cantautor té un ranxo-estudi al poblet texà de Dripping Springs, on va viure el que ella descriu com "dels moments millors moments i els més plens de la meva vida".

La vivència s'hi veu reflectida: "Em vaig adonar que cada cançó era un comiat on estava dient adéu a alguna cosa. I com que venia del disc anterior, Cross the Verge (El Segell del Primavera / Loose Music, 2016), que es refereix a creuar un llindar, vaig pensar que com a continuïtat tenia un cert sentit travessar-lo i aterrar a Dripping Springs. El disc és un renaixement, on dic adéu a coses de manera inconscient, i que suposo que per tant estan païdes", diu.

El disc s'allunya deliveradament del pop, abraçant el so més folk i americana, alhora que la poesia automàtica i diverses influències literaries han ajudat a inspirar les cançons. "Anava llegint alguna cosa de William Blake, però també he estat influenciada per alguns aspectes de la teoria de la meditació transcendental de David Lynch, barrejat amb el llibre Portes de la percepció d’Aldous Huxley", explica Serrat. "Alhora, la poesia automàtica és una cosa que havia exercitat abans, i m’agradava. Però en general he estat inspirada per lletristes que a mi m’agraden, aquells que obren la porta a nous significats."

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais