festivals

La fanfara catalana Biflats, cobla i 'collonar'

El grup actuarà el 7 d'octubre a la Fira Mediterrània de Manresa

| 07/10/2017 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock
Biflats | Arxiu
S'han proposat tornar el so de la cobla a l'espai on va néixer: les places tumultuoses de festa i repertoris promiscus. I tot amanit amb genuí humor empordanès. Són els Biflats, han publicat el disc Catalan fanfare! (Picap, 2017) i el 7 d'octubre es presentaran a la Fira Mediterrània de Manresa (p. Major, 20 h).
 
Acaben d'entrar a participar en el programa d'acompanyament artístic de l'Espai Marfà de Girona, una iniciativa que l'any passat van protagonitzar Les Anxovetes i que, des d'ara i fins al juny, permetrà als Biflats treballar especialment dos aspectes: la posada a escena i l'exportació i internacionalització de l'etiqueta 'catalan fanfare'.

Així, Catalan fanfare, es titula el primer disc d'un projecte nascut fa una mica més d'un any. Segons explica un dels seus integrants, Xavi 'Pendón' (composició, veu, tenora i clarinet): "Els Biflats van sorgir d'una manera natural. La majoria dels músics venim del món de la cobla i les sardanes, i amb aquest grup mirem de normalitzar la formació duent-la a nous camps. De fet, el projecte va sorgir arran d'una composició que vam fer per a la colla gegantera de Blanes. Vam veure que funcionava i aquí ens teniu".  


 
Edgar Massegú (lletres, veu i percussions) comenta: "La primera influència del grup són les músiques gitanes i balcàniques; sons que són exòtics però alhora són presents en la música popular catalana; l'escala aràbiga, el mode frigi... són elements que tenen influència en la música catalana, de la mateixa manera que ja en el moment en què es forma la cobla rep la influència de la contradansa i les Antilles, com ha documentat la musicòloga Anna Costal". Un gran exponent d'aquesta amalgama és la cançó "Coucou", on ressonen alhora la cobla, la copla, el rai d'arrel magribina, el pop d'El Último de la Fila... En definitiva: aquells que posen en dubte l'existència d'una sensibilitat musical mediterrània, que escoltin sens falta "Coucou".

Aquest substrat històric i eclèctic el tenen molt present els Biflats i els serveix per configurar tot un paisatge pop coblístic: "D'alguna manera, tornem la cobla al punt gamberro que tenia en els seus orígens, quan tant podien tocar sardanes com pasdobles; mirem d'emmarcar la cobla en una sonoritat pop que pugui funcionar per exemple a la ràdio". Una mica com han fet Kusturica i companyia amb la música balcànica. I dels Balcans, els Biflats han anat absorbint elements del conjunt mediterrani.

"Reivindiquem que la cobla és el nostre pop i no volem que sigui una rara avis, sinó que està connectada amb l'entorn mediterrani." Després de passar l'estiu passat per la primera edició del fesitval Amb So de Cobla de Palamós, un dels objectius del grup és la sonoritat de la cobla comenci a ser familiar en els circuits de l'anomenada world music, on les fanfares balcàniques o la rumba dels Gipsy Kings, per posar dos exemples propers, estan instal·lades des de fa temps.  



Cobla i fanfara balcànica comparteixen la possibilitat de jugar amb veus de vent contrastades. "Com que el projecte s'ha inspirat en les fanfares, ja hem instrumentat d'aquesta manera, una mica com si fóssim una fanfara romanesa", explica Pendón. I Massegú hi afegeix: "Els darrers temps hi ha hagut projectes que porten la cobla a la sala de concerts. Nosaltres anem per un altre camí, més cap als carrers i els orígens ferèstecs, de manera que ja ens està bé la potència sonora de la cobla, no hem de retallar aguts sinó tocar tal com sona". 

L'ambient feréstec també es materialitza en les lletres del grup, que signa Edgar Massegú: "Són lletres desenfadades, plenes d'al·literacions, jocs fonètics i de jocs de paraules. Ens basem en el típic 'collonar' empordanès i procurem que hi hagi com més nivells de lectura millor. Una lletra que per a la mainada sona com un conte, per a un adult pot tenir un missatge de reivindicació". Bon exemple n'és la cançó transfronterera que obre el disc, "El bou de Portbou", ideada davant el monument al filòsof Walter Benjamin que hi ha a la vila empordanesa i ambientada al voltant de les vides obscures d'alguns dels seus veïns, en els textos de Contraban i altres narracions de Josep Pla... En els darrers concerts, els gendarmes i les pilotetes amagades dins el ventre s'han transformat en guàrdies civils i paperetes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Lluís Llach, doctor Honoris Causa per la UdG | Joan Martí
01/01/1970
El músic de Verges ha estat proclamat Honoris Causa, juntament amb el poeta Martí i Pol | El Doctor també ha tocat "Cançó sense nom (on vas)" avalada amb el clam unànim de 'llibertat'
Xarim Aresté | Gerard Quintana
01/01/1970
El cantautor rocker de Flix presenta el seu tercer treball en solitari i repassa els temes un per un
Anímic | Gustaff Choos
01/01/1970
Sortegem dues entrades dobles per al concert d'Anímic, Tiger Menja Zebra i Catástrofe Blub del 28 d'octubre
Dia de l'aturada general a Via Laietana | Juan Miguel Morales
01/01/1970
De «L'estaca» a «La flama», passant per «Camins» de Sopa de Cabra o «La mestra» de Zoo
01/01/1970
L’ha promogut la comissió ciutadana de l’Any Peiró amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament del sindicalista
Lluís Llach | Juan Miguel Morales
01/01/1970
La Universitat de Girona els concedeix la seva màxima distinció per la seva "qualitat artística i valors humans" I El músic de Verges ha interpretat un parell de cançons amb el piano durant l'acte
Lágrimas de Sangre | Maria García Morote
01/01/1970
La cançó ha aconseguit 60.000 reproduccions a Youtube en 24 hores | "No és tant un tema de territori sinó de gent que vol pensar d'una altra manera i trencar amb el règim del 78", diu
Els membres de Tardor vestits d'alpinistes enmig del barri de Patraix
01/01/1970
Avancem el nou videoclip de la banda: "Nevar a València" | Els valencians publicaran el nou disc, 'Patraix', el proper 20 de setembre
Judit Neddermann i Guillem Roma comparteixen la cançó «Realidad paralela» | Alba Roma
01/01/1970
Estrenem el videoclip de "Realidad paralela", cançó de l'últim disc de l'osonenc | La veu de Judit Neddermann s'entrellaça amb la de Roma en un bolero clàssic que sona atemporal
Foto promocional de Geraint Rhys
01/01/1970
A menys d'una setmana per la Diada el cantautor de Swansea estrena "Visca la Terra" en suport al procés que viu el poble català