OPINIÓ

Els músics seran sempre nostres

Els músics es preparen per a l'1 d'octubre

Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock
Barcelona, 3 d'octubre del 2017
Barcelona, 3 d'octubre del 2017 | Juan Miguel Morales
Els músics sempre hi són. Actuant en moments socials de cabdal importància, donant la cara en campanyes que els remouen per dins, fent cançons per donar a conèixer situacions d'alta dosi d'injustícia. I sobretot, defensant-les en públic. Els trobem allà on calgui i quan calgui. Els músics, sempre hi són.

Ells suspenen concerts quan creuen que en lloc de ballar, cal fer pinya. No els passaria pel cap tocar a porta tancada per no perdre els diners del catxet. El seu compromís sempre va més enllà. Ni que això suposi tenir menys ingressos. Hi ha coses que van per davant.

I per més anys que passin, no fan més que demostrar que la seva voluntat no és la flor d'una nit d'estiu. Parlo de les desenes de músics que han anat a visitar camps de refugiats per omplir-los de música, i que quan són aquí no es cansen de reclamar que s'obrin les fronteres. De tots aquells que han donat la cara en concerts contra mil i una causes, sense pensar-s'ho dues vegades. Sempre hi ha un músic disposat a regalar-nos una banda sonora. Ja sigui cantant a altes hores de la matinada sota un fanal de l'Escola Industrial per protegir l'arribada d'unes urnes, o apropant-se a qualsevol escenari improvisat així que veuen perillar la democràcia. Sense mandra d'agafar el cotxe i pujar des del País Valencià. Això també ho hem viscut aquestes darreres setmanes.

El dia 1 d'octubre n'és un altre exemple clar: Catalunya va ser colpejada a cops de porra. Ens van tocar a totes, física o moralment. Vam demostrar més que mai que som un poble unit, alegre, combatiu i pacífic. I entre els que s'hi van jugar la pell, hi havia un bon grapat de músics. Perquè ells són també a la trinxera, ni que això signifiqui la possibilitat de lesionar-se i posar en risc la seva professió. Perquè en el seu cas, les seves mans i les seves goles són les seves eines laborals. Però ells són el més clar exemple que no només canten i denuncien, també són a peu de carrer lluitant pels nostres drets.

I és un orgull treballar amb persones d'aquest capital humà: moltes gràcies per ser-hi. Sou exemple.

Els músics, com els carrers, seran sempre nostres.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües | Arxiu Mara Aranda
01/01/1970
'Diàspora' és una sèrie de cinc discos dedicats als cants sefardites
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
'Poemitza't' és el títol del darrer disc del músic de Cocentaina
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El grup eivissenc encara l'enregistrament del seu tercer disc fent provatures als directes | El 24 de juny actuaran al poble eivissenc de Sant Joan
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill