Opinió

Tardor a Tennessee

Joana Serrat ens explica el seu pas pel festival d'americana aquest setembre passat

Israel Nash: «Dripping Springs és una representació de qui és Joana Serrat»

| 10/10/2017 a les 07:00h
Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock, Americanafest, opinió, Joana Serrat, Nashville
Joana Serrat
Joana Serrat | Joan Alsina
Tenir l'oportunitat de tocar a l'Americanafest va suposar una alegria molt gran i, alhora, tot un repte. D'alguna manera, essent una noia de Vic que ha crescut i viscut a la Plana, podia semblar una intrusa en terres americanes. Però no va ser així en absolut. La resposta tant del públic com del sector professional va ser realment molt bona. De fet, durant tota la setmana vaig anar trobant músics, promotors i públic que em paraven i s'acostaven per dir-me com s'havien emocionat amb les meves cançons.

Vaig poder fer diversos concerts –fins a cinc– en diverses sales, fet que suposava haver d'adaptar-se a un públic nou cada vegada. Alhora, la gran oferta de concerts (impossible veure'ls tots) posava de manifest el domini del llenguatge musical que tots els músics i grups tenen adquirit. La primera conclusió és que allà la música es viu, no es fa, no t'hi dediques. Bàsicament, la seva pell traspua música des del bressol. D'altra banda, vaig poder comprovar que hi ha una gran comunitat de músics, quasi tots es coneixen entre ells i, tot i que tothom és conscient que es troba a Nashville per aconseguir la seva oportunitat –hi ha competitivitat i rivalitat–, hi ha un gran respecte entre professionals.

El fet que el festival estigui tan centrat en un gènere que alhora inclou diversos gèneres (folk, blues, country, rock, soul) facilita que professionals del sector com promotors, discogràfiques, PRsbookers, estiguin interessats en la teva proposta. De fet, vaig poder parlar amb diverses persones del sector i intercanviar impressions. Per exemple, se'm va presentar el director del festival, i estava entusiasmat amb la meva presència en el certamen, no només pel fet exòtic de la distància cultural sinó per l'aproximació que faig al seu gènere, que suscita curiositat, respecte i admiració. En el meu cas, m'han sortit diverses ofertes: d'una banda de promotors, i de l'altra de bandes que admiro, que s'han ofert a fer gira amb mi si tinc concerts als Estats Units.

He estat en certàmens com el SXSW, l'Eurosonic, la Fira de Tàrrega, el MMVV i altres, i a l'Americanafest em va sorprendre la proximitat dels professionals del sector. Tothom era molt proper. És el festival on he conegut més professionals amb els quals he pogut intercanviar opinions o bé senzillament fer un primer contacte.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües | Arxiu Mara Aranda
01/01/1970
'Diàspora' és una sèrie de cinc discos dedicats als cants sefardites
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
'Poemitza't' és el títol del darrer disc del músic de Cocentaina
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El grup eivissenc encara l'enregistrament del seu tercer disc fent provatures als directes | El 24 de juny actuaran al poble eivissenc de Sant Joan
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill